Cap de Judes!

Parèmia: Cap de Judes! interj. fig.

Nota: Documentat a Bofarull (1995).

Cap de grumo

Parèmia: Cap de grumo - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Tortosa.

Cap de grills

Parèmia: Cap de grills - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Cap de gri

Parèmia: Cap de gri - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap de fusta

Parèmia: Cap de fusta - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Igualada i a Vic.

Cap de fum

Parèmia: Cap de fum - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap calent.

Cap de fil

Parèmia: Cap de fil - loc. nom. fig.

Explicació: Principi d'una sèrie de cavil·lacions o raonaments.

Cap de fibló

Parèmia: Cap de fibló - loc. nom. meteor.

Explicació: Remolí de vent.

Localització: Es diu a Mallorca i a Menorca.

Cap de ferro 2

Parèmia: Cap de ferro 2 - loc. nom. fig.

Explicació: Incansable pel que fa al treball mental.

Sinònims: Veg. tb. Ser un cap de ferro 2.

Cap de ferro 1

Parèmia: Cap de ferro 1 - loc. nom. fig.

Explicació: Per designar l'enteniment tenaç en les seves idees, algú difícil de convèncer.

Castellà:

• Cabeza de hierro (o dura) [ES]. 
• De cabeza dura [ES].

Sinònims:  

• Agarrat a la seva, com un ase (o com un marrà) 
• Cap d'aram (o de mastre, o dur 2, o quadrat) 
• Caparrut 
• Capçana 
• De mal ferrar 
• Del morro fort 
• Dur de cap 2 (o de pelar) 
• Veg. tb. Ser un cap de ferro 1.

Localització: Es diu a Mallorca i a Menorca.

Cap de ferrada

Parèmia: Cap de ferrada - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap de fer petar brases

Parèmia: Cap de fer petar brases - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Cap de farina

Parèmia: Cap de farina - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap blanc.

Localització: Es diu a l'Empordà.

Cap de dona, cap de diable

Parèmia: Cap de dona, cap de diable - refr.

Localització: Es diu a la Vall d'Aran.

Cap de divissori

Parèmia: Cap de divissori - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap calent.

Localització: Es diu a Olot.

Cap de Déu!

Parèmia: Cap de Déu! - interj.

Sinònims: Capde!

Cap de dansa

Parèmia: Cap de dansa - loc. nom. fig.

Explicació: Capdavanter.

Castellà: Amo del cotarro [ES].

Cap de cul

Parèmia: Cap de cul - loc. nom. fig. vulg.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Cap de creu!

Parèmia: Cap de creu! - interj.

Cap de corfa de meló

Parèmia: Cap de corfa de meló - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Vila-real.

Cap de cony

Parèmia: Cap de cony - loc. nom. fig. vulg.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Cap de collons

Parèmia: Cap de collons - loc. nom. fig. vulg.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Cap de cisall

Parèmia: Cap de cisall - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Localització: Es diu a la Franja de Ponent.

Cap de catúfol

Parèmia: Cap de catúfol - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap pelat.

Localització: Es diu a l'Empordà.

Cap de cascavells

Parèmia: Cap de cascavells - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Cap de carbassí

Parèmia: Cap de carbassí - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Altea.

Cap de caraina

Parèmia: Cap de caraina - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu en català oriental.

Cap de carabassa

Parèmia: Cap de carabassa - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: És d'abast general.

Cap de cadernera

Parèmia: Cap de cadernera - loc. nom. fig.

Explicació: El que té un trenc i està vermell de sang.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap de burro

Parèmia: Cap de burro - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: És d'abast general.

Cap de brot

Parèmia: Cap de brot - loc. nom. fig.

Explicació: El millor de la seva espècie.

Castellà:  

• De primera calidad [ES].
• Destacado entre los suyos [ES].
• Uno de los mejores de su clase [ES].

Sinònims:  

• Destacat 
• El bo i millor 
• Excel·lent 
• La flor i la nata
• Preeminent 
• Sobresortint 
• Sense parió 
• Veg. tb. Cap d'ala .

Localització: És d'abast general.

Cap de broma

Parèmia: Cap de broma - loc. nom. meteor.

Explicació: Broma que passa tot deixant caure una forta ruixada.

Localització: Es diu a Cornet i a Sant Bartomeu del Grau.

Cap de bou de Mataró, portes banyes i jo no

Parèmia: Cap de bou de Mataró, portes banyes i jo no - refr. Dita tòpica.

Sinònims: Veg. tb. Cap grossos de Mataró.

Cap de bou 2

Parèmia: Cap de bou 2 - loc. nom. fig.

Explicació: Insult donat als habitants de Mataró.

Nota: Els veïns de Mataró són qualificats de cap grossos i caps de bou. Les dues formes són usades també per a qualificar a algú de betzol i poc clar de cervell.

Cap de bou 1

Parèmia: Cap de bou 1 - loc. nom. fig.

Explicació: Cap molt gros.

Sinònims: Cap de meló (o com una barcella, o com tres quartans).

Localització: Es diu al Principat.

Cap de blens 2

Parèmia: Cap de blens 2 - loc. nom.

Explicació: Cap despentinat.

Localització: Es diu en català oriental.

Cap de blens 1

Parèmia: Cap de blens 1 - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu en català oriental.

Cap de bisbe

Parèmia: Cap de bisbe - loc. nom. fig.

Explicació: Cap llargarut, prolongat per la banda de l'occipuci.

Localització: Es diu a Manresa.

Cap de biret

Parèmia: Cap de biret - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Tarragona.

Cap de be 2

Parèmia: Cap de be 2 - loc. nom. fig.

Explicació: Innocent, sense mala intenció.

Cap de be 1

Parèmia: Cap de be 1 - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Menorca i a Llagostera.

Cap de barrina

Parèmia: Cap de barrina - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap calent.

Localització: Es diu a la Franja de Ponent.

Cap de barana

Parèmia: Cap de barana - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu en cat. or., Falset.

Cap d'uiastre

Parèmia: Cap d'uiastre - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Menorca.

Cap d'uaixa

Parèmia: Cap d'uaixa - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Menorca.

Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó)

Parèmia: Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó) - refr.

Explicació: Aconsella tenir una aparença pacífica, però ser decidit i agressiu en les accions.

Castellà: Morder de raposo y cobija con el hopo [ES].

Sinònims:  

• Bel d'ovella i mossec de llop 
• Ungles de gat i cara de beat.

Nota: Hopo, en castellà, fa referència a la cua llanuda de la guineu o l'ovella, per exemple.

Cap d'oriol

Parèmia: Cap d'oriol - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a Menorca.

Cap d'olla

Parèmia: Cap d'olla - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Cap d'estornell

Parèmia: Cap d'estornell - loc. nom. fig.

Castellà: Cabeza de chorlito [ES].

Sinònims: Veg. Cap boig.

Cap d'estopa 3

Parèmia: Cap d'estopa 3 - loc. nom. fig.

Explicació: Que té els cabells del color o l'aspecte d'estopa.

Cap d'estopa 2

Parèmia: Cap d'estopa 2 - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu en català oriental.

Cap d'estopa 1

Parèmia: Cap d'estopa 1 - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Localització: Es diu al Principat.

Cap d'esquila

Parèmia: Cap d'esquila - loc. nom. fig.

Explicació: Algú a qui es té malvolença.

Localització: Es diu al Principat.

Cap d'escarola

Parèmia: Cap d'escarola - loc. nom. fig.

Explicació: Cap amb cabells curts i caragolats.

Sinònims: Cap cargolat (o crespat, o enrinxolat, o escarolat, o estarrufat).

Cap d'ennigulada

Parèmia: Cap d'ennigulada - loc. nom. meteor.

Sinònims: Veg. Cap de núvol.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap d'aula

Parèmia: Cap d'aula - loc. nom.

Explicació: L'estudiant millor o dels millors de la classe.

Localització: Es diu a Vic.

Cap d'ase no emblanqueix mai

Parèmia: Cap d'ase no emblanqueix mai - refr.

Altres llengües:

• FR: C'est a peine si ton poil ça et là ets plus gris, o bé Tête de fou, tu le sais, ne blandit.

Cap d'ase

Parèmia: Cap d'ase - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a les Illes (però és d'abast general).

Cap d'aram

Parèmia: Cap d'aram - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap de ferro 1.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap d'Any, neules

Parèmia: Cap d'Any, neules - refr.

Cap d'Any serè, tot l'any va bé

Parèmia: Cap d'Any serè, tot l'any va bé- refr. meteor.

Explicació: La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'Any. Creien que anunciava mala ventura.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat)

Parèmia: Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat) - refr. meteor.

Sinònims: Gelada de Cap d'Any, pa per a tot l'any.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

Parèmia: Cap d'Any en divendres porta mal de ventre - refr. Sobre creences i supersticions

Explicació: Que l'any comencés en divendres comportava que hi hagués més malalties intestinals, de fetge, de ronyons.

Nota: Documentat a Amades (1950) i (1951).

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris

Parèmia: Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris - refr. meteor. Sobre creences i supersticions

Explicació: La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge.

Nota: Documentat a Amades (1950) i (1951).

Cap d'Any en dimarts porta mal de cap

Parèmia: Cap d'Any en dimarts porta mal de cap - refr. Sobre creences i supersticions

Nota: Documentat a Amades (1950) i (1951), que ho relaciona amb les cabòries i caparres i diu que eren els anys que es tornava boja més gent.

Cap d'Any en dijous porta mals de cor

Parèmia: Cap d'Any en dijous porta mals de cor - refr. Sobre creences i supersticions

Explicació: Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos.

Nota: Documentat a Amades (1951), que ho relaciona amb els enamoraments.

Cap d'Any

Parèmia: Cap d'Any - loc. nom.

Explicació: El primer de gener, el primer dia de l'any.

Castellà:

• Día de año nuevo [ES].
• Día primero de año [ES].

Sinònims:  

• Ninou.
• Primer de gener.

Cap d'animal

Parèmia: Cap d'animal- loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu al Migjorn Gran.

Cap d'ala

Parèmia: Cap d'ala - loc. nom. fig.

Explicació: Persona eminent en un ram o activitat .

Castellà:

• Personalidad [ES]. 
• Uno de los mejores de su clase [ES].

Sinònims:  

• Estar al cim 
• Ser un as (o un campió, o un trumfo, o una eminència, o una espasa) 
• Veg. tb. Cap de brot .

Cap d'aigo

Parèmia: Cap d'aigo - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap cot

Parèmia: Cap cot - loc. nom.

Explicació: Taciturn.

Castellà: Taciturno [ES].

Sinònims:  

• Callat.
• Cap-cotxo.
• Cap jup.
• Cap moix.
• Moix.
• Reservat.
• Trist.

Cap com uns tres quartans

Parèmia: Cap com uns tres quartans- loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap de bou 1.

Localització: Es diu en cat. or.

Cap com una barcella

Parèmia: Cap com una barcella- loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap de bou 1.

Localització: Es diu al País Valencià.

Cap com un genoll

Parèmia: Cap com un genoll - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap pelat.

Localització: Es diu al País Valencià.

Cap clos

Parèmia: Cap clos - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a les Illes.

Cap carregat

Parèmia: Cap carregat - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap espès.

Localització: Es diu a les Illes.

Cap cap pla, cap al cap del replà

Parèmia: Cap cap pla, cap al cap del replà - fr. f.

Explicació: Embarbussament.

Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net

Parèmia: Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net - refr.

Sinònims: Veg. Cap fred, peus calents i cor valent.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del mal i de la salut.

Cap calent

Parèmia: Cap calent - loc. nom. fig.

Explicació: Esbojarrat.

Castellà:

• Cabeza a pájaros (o llena de pájaros, o llena de viento) [ES].
• Caliente de cascos [ES].
• Tarambana [ES].
• Zascandil [ES].

Sinònims:  

• Cap de barrina (o de divissori, o de fum, o de tribulacions, o de vent 1, o escabellat, o ferit, o ple de vent, o sorolla).
• Tocat de l'ala (o del bolet, o del cap).
• Veg. tb. Cap boig.

Nota: De totes les expressions sinònimes, algunes són d'ús molt local i restringit o que es fan servir en registres informals o vulgars. Cal tenir-ho en compte i anar a cercar aquesta informació en l'entrada corresponent de cada sinònim. Cap de, com a locució nominal, tot sovint dóna lloc a frases fetes amb el verb Ser o Tenir.

Cap buit

Parèmia: Cap buit - loc. nom. fig.

Explicació: Curt d'enteniment, neci, ignorant.

Castellà:

• Bobalicón [ES].
• Bobo (o Tonto) del capirote [ES].
• Cabeza de alcornoque [ES].
• Cabeza dura [ES].
• Duro de entendederas (o de mollera) [ES].
• Flojo de mollera [ES].
• Mala cabeza [ES].
• Tardo en comprender [ES]. 
• Tocacampanas [ES].

Sinònims:  

• Baix del davant.
• Cap aigualós (o clos, o d'animal, o d'ase, o de barana, o de be 1, o de biret, o de blens, o de burro, o de carabassa, o de caraina, o de carbassí, o de collons, o de cony, o de corfa de meló, o de cul, o de ferrada, o de fusta, o de grumo, o de maça, o de meló 1, o de pa, o de pasta, o de poal, o de pom d'escala, o de ruc, o de soc, o de soca, o de sola, o de suro, o de tartana, o de tòtina, o de xai, o d'estopa, o d'oriol, o d'uaixa, o d'uiastre, o dur 1, o gros 3, o ple d'aigua).
• Capità de burros.
• Coix del front.
• Curt de gambals.
• Dur de cap 1 (o de clepsa).
• Mal cap.
• Més beneit que el pa de munició (o que una espardenya).
• Més curt que una cua de conill (o que una màniga d'armilla, o que una pedra d'esmolar).
• Més ruc que un sabatot.
• Tros d'animal (o d'ase, o de carn batejada, o de quòniam).

Nota: De totes les expressions sinònimes, algunes són d'ús molt local i restringit o que es fan servir en registres informals o vulgars. Cal tenir-ho en compte i anar a cercar aquesta informació en l'entrada corresponent de cada sinònim. Cap de, com a locució nominal, tot sovint dóna lloc a frases fetes amb el verb Ser o Tenir.

Cap boterut

Parèmia: Cap boterut - loc. nom.

Sinònims: Veg. Cap bonyegut.

Localització: Es diu a Manresa.

Cap bonyegut

Parèmia: Cap bonyegut loc. nom.

Explicació: El cap ple de bonys.

Sinònims: Cap boterut.

Localització: Es diu a Manresa, Avinyó, Falset i Montblanc.

Cap boig

Parèmia: Cap boig - loc. nom. fig.

Explicació: Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió.

Castellà:

• Cabeza de chorlito (o de grillo, o de pollo, o destornillada, o hueca, o llena de viento, o loca, o vacía) [ES].
• Casquivano [ES].
• Ligero de cascos [ES].

Sinònims:  

• Babau.
• Beneit com un liró (o del cabàs).
• Boig rematat.
• Cap d'aigo (o de cascavells, o de cisall, o de fer petar brases, o de gri, o de grills, o de moixeta, o de pardals, o de pardalets, o de rafel, o de trons, o desfet 2, o desgavellat, o d'estopa, o d'estornell, o destornillat, o d'olla, o esflorat, o fluix, o lleuger, o sense barret, o sense cervell, o sense dents, o verd 1, o verjo).
• Caparrí.
• Caparró 2.
• Capet.
• Cap-loco.
• Capsigrany.
• Cap veriol.
• Cap-verjo.
• Com una cabra.
• Com un llum.
• Desbaratat de cap.
• Poca substància.
• Poca-solta.
• Tanoca.
• Testerola.
• Tocat (o coix) de l'ala.
• Tocat del cap (o del bolet).
• Ximple.
• Veg. tb. Cap calent.

Nota: De totes les expressions sinònimes, algunes són d'ús molt local i restringit o que es fan servir en registres informals o vulgars. Cal tenir-ho en compte i anar a cercar aquesta informació en l'entrada corresponent de cada sinònim. Cap de, com a locució nominal, tot sovint dóna lloc a frases fetes amb el verb Ser o Tenir.

Localització: És d'abast general.

Cap blanc fa respecte

Parèmia: Cap blanc fa respecte - refr.

Explicació: La vellesa ha de ser respectada.

Sinònims: El vigor és la bellesa dels joves, els cabells blancs l'ornat dels vells. (Proverbis, 20-29)

Nota: És força antic. Extret dels Proverbis.

Cap blanc

Parèmia: Cap blanc - loc. nom.

Explicació: Cap amb tots els cabells blancs.

Castellà: Cabello canoso [ES].

Sinònims: Cap de farina.

Nota: Fa referència a la vellesa.

Cap baix

Parèmia: Cap baix - loc. nom. fig.

Explicació: Trist, capficat.

Castellà:

• Cabizbajo [ES].
• Con las orejas gachas [ES].

Sinònims: Veg. tb. Cap cot.

Cap avall no hi ha ningú vell

Parèmia: Cap avall no hi ha ningú vell - refr.

Explicació: Es diu quan sense esforç, amb facilitats, es poden aconseguir les coses.

Nota: Documentat a Pons (1993).

Localització: Es diu a Menorca.

Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat

Parèmia: Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat - refr.

Castellà: Bofetón amagado, nunca bien dado [ES].

Sinònims:

• Bofetada em vols pegar, no ho crec, germana.
• Qui amenaça, no pega.

Nota: Documentat a Saura (1881).

Cap alt

Parèmia: Cap alt - loc. nom.

Explicació: Quan està dret i amb tendència a mirar amunt.

Cap aigualós

Parèmia: Cap aigualós - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu al País Valencià.

Cap a on el cor camina el cap s'inclina

Parèmia: Cap a on el cor camina el cap s'inclina - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del dret i de la justícia.

Cap 2

Parèmia: Cap 2 - loc. nom. fam.

Castellà: Pesquis [ES].

Cap 1

Parèmia: Cap 1 - loc. nom.

Explicació: Persona que ocupa el primer lloc, que presideix o té a les seves ordres els altres.

Castellà: Jefe [ES].

Sinònims:  

• Capitost. 
• President. 
• Primer. 
• Principal.

Candelera espessa, guarda't sa cabeça

Parèmia: Candelera espessa, guarda't sa cabeça - refr. meteor.

Explicació: Si per la Candelera està núvol, farà fred.

Nota: La Candelera és el 2 de febrer.

Localització: Es diu a Menorca.

Calent de cap

Parèmia: Calent de cap - loc. adj. fig.

Explicació: Que ha begut massa, embriac.

Castellà: Borracho como una cuba [ES].

Sinònims:  

• Borratxo com una sopa. 
• Calent d'orelles. 
• Veg. tb. Anar calent de cap.

Cadascú fa córrer l'aigua al seu cap-rec

Parèmia: Cadascú fa córrer l'aigua al seu cap-rec - refr.

Explicació: Cadascú mira pel seu propi benefici.

Sinònims: Cadascú tira l'aigua al seu molí.

Nota: El cap-rec és el solc mestre que fa anar l'aigua de pluja als aljubs, heretats, etc.

Cabdellar la troca

Parèmia: Cabdellar la troca - fr. f. fig.

Explicació: Petar la xerrada.

Localització: Es diu a Barcelona.

Cabal mal guanyat a l'hereu va mancat

Parèmia: Cabal mal guanyat a l'hereu va mancat - refr.

Sinònims: Veg. Cabal mal adquirit, no fa profit.

Cabal mal adquirit, no fa profit

Parèmia: Cabal mal adquirit, no fa profit - refr.

Sinònims: Cabal mal guanyat a l'hereu va mancat.

Localització: Es diu a Tremp.

Cabal de sang, cabal de fang

Parèmia: Cabal de sang, cabal de fang - refr.

Explicació: Els béns consistents en bestiar no són béns sòlids.

Sinònims: Capital de sang, capital de fang.

Localització: Es diu al Principat.

Buscar postes de sol i caps de setmana

Parèmia: Buscar postes de sol i caps de setmana - fr. f. fig.

Explicació: No anar a la feina, ser malfeiner.

Sinònims:  

• Voler postes de sol i caps de setmana.
• Veg. tb. Esperar postes de sol i caps de setmana.

Localització: Es diu al Principat.

Bullir-li el cap

Parèmia: Bullir-li el cap - fr. f.

Buidar-s'hi el cap

Parèmia: Buidar-s'hi el cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Trencar-s'hi el cap.

Bou sense cabestrell (o cabestrol) es llepa allà on vol

Parèmia: Bou sense cabestrell (o cabestrol) es llepa allà on vol - refr.

Explicació: Té una llibertat que no tindria amb el cabestrol.

Castellà: El buey suelto bien se lame [ES].

Nota: El cabestre és la 'Corda o corretja que es lliga al cap d'un cavall o altres animals de peu rodó per menar-los o fermar-los'.