Bóta buidada no té caputxí

Parèmia: Bóta buidada no té caputxí - refr.

Nota: Recollit per Camps i Mercadal a Refranys. Folklore Menorquí.

Localització: Es diu a Menorca.

Bons canonges i mal capítol

Parèmia: Bons canonges i mal capítol - refr.

Explicació: Es diu al·ludint als membres d'una corporació que manifesten en comú opinions diferents de les que manifesta cadascú d'ells en privat.

Bona dona, mal cap

Parèmia: Bona dona, mal cap - refr.

Altres llengües:

• FR: Bonne femme, mauvaise tête.

Bon vi fa mal (de) cap

Parèmia: Bon vi fa mal (de) cap - refr.

Castellà: El buen vino hace mala cabeza [ES].

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del menjar i del beure.

Bon capell fa bon frare

Parèmia: Bon capell fa bon frare - refr.

Explicació: La bona aparença exterior dóna importància a la persona.

Localització: Es diu a Menorca.

Bon cap, bona tanda

Parèmia: Bon cap, bona tanda - refr.

Nota: Recollit per Martí Gadea (1891).

Localització: Es diu al País Valencià.

Bon cap per portar perruca

Parèmia: Bon cap per portar perruca - refr.

Sinònims: Veg. Bon cap per a pom d'escala.

Altres llengües: 

• PT: Bôa caixa de Oculos de Fulano.

Bon cap per a pom de barana

Parèmia: Bon cap per a pom de barana - refr.

Sinònims: Veg. Bon cap per a pom d'escala.

Altres llengües: 

• PT: Bôa caixa de Oculos de Fulano.

Bon cap per a pom d'escala

Parèmia: Bon cap per a pom d'escala - refr.

Explicació: Es diu de qui manifesta tenir el cap sense senderi o seny.


Sinònims:  

• Bon cap per a pom de barana.
• Bon cap per a portar perruca.
• Tenir un cap que pot servir de pom d'escala.

Altres llengües:

• PT: Bôa caixa de Oculos de Fulano.

Bon cabal per a un pobre home!

Parèmia: Bon cabal per a un pobre home! - interj.

Explicació: Es diu parlant d'una noia poc treballadora.

Localització: Es diu a Olot.

Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any

Parèmia: Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any - refr.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix

Parèmia: Bleda vol dir encantada i freda; juliverd, cap verd, i marduix, cap fluix - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys de les dones.

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Parèmia: Blat ajagut alça el cap de l'amo - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del pagès.

Bernat, Bernat, pega't al cap!

Parèmia: Bernat, Bernat, pega't al cap! - interj.

Localització: Es diu al Matarranya.

Batre el cap per les parets

Parèmia: Batre el cap per les parets - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Tirar-se de cap contra (o a) les parets.

Localització: Es diu a Falset.

Barra de cap i dona d'esquena

Parèmia: Barra de cap i dona d'esquena - refr.

Sinònims: Pedra de través i i dona de ventre aguanten un temple.

Nota: Recollit per Camps i Mercadal a Refranys (Folklore Menorquí) .

Localització: Es diu a Menorca.

Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes

Parèmia: Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes - refr.

Explicació:: Dita tòpica.

Banya de cabra al capvespre, d'aigua en serem festa

Parèmia: Banya de cabra al capvespre, d'aigua en serem festa - refr. meteor.

Explicació: Senyal de pluja.


Nota: La banya de cabra és l'arc de sant Martí incomplet, que no tanca.

Localització: Es diu a Menorca.

Bandera vella, honra de capità

Parèmia: Bandera vella, honra de capità - refr.

Explicació: Es diu per justificar l'ús de coses velles.

Castellà: Bandera vieja, honra a quienes la llevan [ES].

Altres llengües:

• IT: Bandiera vecchia fa onore al capitano.

Ballar-l'hi pel cap

Parèmia: Ballar-l'hi pel cap - fr. f. fig.

Explicació: Recordar-ho vagament, tenir-ne reminiscències.

Castellà: Rondarle algo por la cabeza [ES].

Sinònims:  

• Recordar-ho vagament.
• Tenir idea.
• Voltar-l'hi pel cap.

Ballar de capoll 4

Parèmia: Ballar de capoll 4 - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Anar (de) cap per avall.

Ballar de capoll 3

Parèmia: Ballar de capoll 3 - fr. f. fig.

Explicació: Atrafegar-se.

Sinònims: Anar de bòlit (o de cul o de cucurulla).

Ballar de capoll 2

Parèmia: Ballar de capoll 2 - fr. f. fig. fam.

Explicació: Arruïnar-se.

Castellà: Ir de cabeza abajo [ES].

Sinònims:  

• Acabar els anissos (o els torrons, o els calés).
• Aixecar-se amb la bomba.
• Anar a mal borràs (o a la misèria, o amb una mà al davant i l'altra al darrere, o de corcoll, o de cul per terra).
• Deixar-hi les ungles (o els ossos, o les dents).
• Donar els tres cops de cul.
• Eixugar-se la butxaca.
• Estar a l'escapça 2.
• Estar escurat.
• Fer-se pobre.
• Fer-se'n l'estella (o set pedres).
• No tenir ni cinc.
• Perdre-hi bous i esquelles (o la camisa, o dents i queixals).
• Quedar escurat (o amb la camisa a l'esquena, o com un jonc de fulles, o en pilotes, o pelat, o plomat, o sense ni cinc).
• Quedar-se a l'escapça 1 (o al mig del carrer, o pelat).
• Veg. tb. Sortir-se'n amb les mans al cap.

Ballar de capoll 1

Parèmia: Ballar de capoll 1 - fr. f.

Explicació: Girar un objecte al revés de com ho hauria de fer.

Baixar els fums del cap

Parèmia: Baixar els fums del cap - fr. f. ant.

Nota: Del llibre Aforismes per conservar la memòria, d'Arnau de Vilanova. L'expressió és una imatge realment exacta de la sensació que es té quan no es recorda algun fet per molt esforç que s'hi esmerci.

Badar-li el cap

Parèmia: Badar-li el cap- fr. f.

Sinònims: Veg. Obrir-li el cap.

Assentir amb el cap

Parèmia: Assentir amb el cap - fr. f.

Explicació: Dir que sí amb el moviment del cap.

Castellà:

• Asentir con la cabeza [ES].
• Otorgar de cabeza [ES].

Assentar-se-li el cap

Parèmia: Assentar-se-li el cap - fr. f. fig. fam.

Explicació: Posar seny, enteniment.

Castellà:

• Asentar el juicio [ES].
• Entrar en vereda [ES].
• Sentar la cabeza [ES].

Ase vell, cabestre nou

Parèmia: Ase vell, cabestre nou - refr.

Explicació: Ho diuen a un vell que es casa amb una jove.

Castellà:

• A mulas viejas, cabezales nuevos [ES]. 
• A rocín viejo, cabezada nueva [ES].

Nota: Alzamora (2008) diu que és una incongruència: Mon enteniment camina / i no sap discórrer prou; / ase vell, cabestre nou: / un viduo amb una fadrina. Hi ha diverses versions o variants, com ara A burro vell, cabestre nou.
Localització: Es diu al Matarranya.

Arribar al capdamunt 2

Parèmia: Arribar al capdamunt 2 - fr. f. fig.

Explicació: Alterar-se fins a l'extrem.

Sinònims: Arribar al punt crític.

Arribar al capdamunt 1

Parèmia: Arribar al capdamunt 1 - fr. f. fig.

Explicació: Arribar al lloc més alt.

Sinònims: Fer carrera.

Arrencar-se els cabells del cap

Parèmia: Arrencar-se els cabells del cap - fr. f. fig.

Explicació: Com a acte de desesperació o també de gran penediment.

Nota: Amades (1951), al Refranyer català comentat diu que es fa ressò d'un costum antiquíssim a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gents humils els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells.

Ardiment és cap i principi de moltes virtuts

Parèmia: Ardiment és cap i principi de moltes virtuts - refr.

Nota: Documentat al Tirant lo Blanc.

Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir

Parèmia: Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir - refr. meteor.

Explicació: Pronostica el temps a partir de l'aparició de l'arc de sant Martí.

Sinònims: Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir.

Nota: Documentat a Pons (1993).

Localització: Es diu a Menorca.

Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí

Parèmia: Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí - refr. meteor.

Sinònims: Veg. Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina.

Localització: Es diu a Cadaqués.

Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa

Parèmia: Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa - refr. meteor.

Explicació: Pronostica bon temps.

Nota: Té moltíssimes variants: Arc de sant Martí (o banya de cabra) al capvespre, demà estarem de festa (o vés demà on fan festa, o on seràs demà faràs la festa), Arc de capvespre, es prepara per bon vespre.

Localització: És d'abast general.

Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina

Parèmia: Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina - refr. meteor.

Explicació: Pronostica pluja.

Sinònims: Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí.

Nota: Documentat a Amades (1951).

Aquest cap només barrina

Parèmia: Aquest cap només barrina - refr.

Explicació: Aquesta persona sempre pensa.

Apedaçant s'arriba al Cap d'Any

Parèmia: Apedaçant s'arriba al Cap d'Any - refr.

Explicació: Recomana l'estalvi.

Localització: Es diu a la Vall d'Aran.

Any de naps, pocs maldecaps

Parèmia: Any de naps, pocs maldecaps- refr.

Explicació: Hi haurà una bona collita.

Nota: Documentat a Amades (1951).

Ans, havents i concertants trenquen el cap als estudiants

Parèmia: Ans, havents i concertants trenquen el cap als estudiants - refr.

Nota: És usat pels mateixos estudiants. Ho recull Farnés (1913).

Localització: Sentit a Girona.

Anar-se'n del cap

Parèmia: Anar-se'n del cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Perdre el cap 1.

Anar-se'n de cap

Parèmia: Anar-se'n de cap - fr. f. fig.

Explicació: Dirigir-se directament a un lloc sense pensar.

Anar-se'n cap cot

Parèmia: Anar-se'n cap cot - fr. f.

Explicació: Anar-se'n avergonyit, moix.

Castellà:

• Irse cabizbajo [ES].
• Irse (o Salir) con el rabo entre las piernas [ES].
• Salir con las orejas gachas (o escaldado) [ES].

Sinònims: Anar-se'n amb la cua entre cames (o escuat, o moscat).

Anar-se'n (o Tornar-se'n) amb les mans al cap

Parèmia: Anar-se'n (o Tornar-se'n) amb les mans al cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Sortir-ne amb les mans al cap.

Anar-se-li'n del cap

Parèmia: Anar-se-li'n del cap - fr. f. fig.

Explicació: Oblidar-ho, esborrar-se-li de la memòria.

Castellà:

• Írsele (algo) de la cabeza [ES].
• Llevársele (alguna cosa) el viento [ES].
• Olvidar (algo) [ES].

Sinònims:  

• Anar-se-li'n (o Fugir-li) de la barretina.
• Caure de la memòria (o en l'oblit).
• Deixar (o posar) en l'oblit.
• Emportar-s'ho el vent.
• Fugir-l'hi del cap.

Anar-se-l'hi el cap

Parèmia: Anar-se-l'hi el cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-li el cap entorn

Parèmia: Anar-li el cap entorn - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-li el cap enfora

Parèmia: Anar-li el cap enfora - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-l'hi el cap

Parèmia: Anar-l'hi el cap - fr. f. fig.

Explicació: Anar-l'hi la vida.

Castellà: Jugarse la cabeza (o el cuello) en algo [ES].

Anar-hi de cap

Parèmia: Anar-hi de cap - fr. f.

Explicació: Estar-hi abocat, predestinat; no meditar les coses i fer-les irreflexivament.

Nota: Martí i Adell (1987): Anar de cap com a sinònim d'Anar de cul, que crec que és castellanisme, de Ir de cabeza (o de mal en peor). Miravitlles (1989) el tracta de castellanisme per Anar de corcoll (o a la desfeta), A cada bugada es perd un llençol.

Anar per mal cap

Parèmia: Anar per mal cap - fr. f. fig.

Explicació: Llançar-se a perdició i misèria.

Nota: Ja ho trobem documentat en Eiximenis.

Localització: Es diu a Igualada.

Anar mudat fins al capdamunt

Parèmia: Anar mudat fins al capdamunt - fr. f.

Variants i sinònims:

• Anar de vint-i-un botó.
• Anar en punt d'onze (Val.).
• Anar vestit com un senyoret (Val.).

Castellà: Elegante de lo que no cabe más [ES].

Anar més de pressa el cap que les cames

Parèmia: Anar més de pressa el cap que les cames - fr. f.

Sinònims: Veg. Anar més de cap que de cames.

Anar més de cap que de cames

Parèmia: Anar més de cap que de cames - fr. f.

Sinònims: Anar més de pressa el cap que les cames.

Localització: Es diu al País Valencià.

Anar fent caps de guaita

Parèmia: Anar fent caps de guaita - fr. f.

Localització: Es diu al País Valencià.

Nota: Un cap de guaita era el caporal que dirigia  un destacament de vigilància. És un figura documentada ja al s. XIV, que dirigia les rondes o guàrdies de vigilància. Té tradició també a les illes i al Principat (al districte de Montjuïc, de Barcelona, hi ha el carrer del Cap de Guaita, dedicat a un funcionari del Consell de Cent). El DCVB ens diu que a Mallorca era el funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa. Era també anomenat talaier.

Anar de cap a caiguda

Parèmia: Anar de cap a caiguda - fr. f. fig.

Explicació: Anar en decadència en els béns, fortuna o salut.

Castellà:  

• Andar (o Ir) de capa caída [ES].
• Ir cabeza abajo (o de caída, o de rota) [ES].

Sinònims: Anar a (o de) mal borràs | De cul per terra.

Nota: Sembla que s'ha malinterpretat com Anar de capa caiguda*. Ho apunta Farnés (1993), inspirat en el diccionari d'Escrig-Llombart (1887-1891). És una explicació força plausible. Posteriorment també ho ha defensat i argumentat Eugeni S. Reig.

Anar de (o a) capgirells

Parèmia: Anar de (o a) capgirells - fr. f. fig.

Explicació: Anar fent canvis sobtats.

Anar capsoto

Parèmia: Anar capsoto fr f.

Explicació: Es diu al camp d'un que va amb el cap descobert.

Castellà: Ir en cabeza (o en cabellos, o en cascarra) [ES].

Sinònims:  

• Anar caperrot 
• Veg. tb. Anar cap a l'aire .

Localització: Es diu a Eivissa.

Anar capficat

Parèmia: Anar capficat - fr. f.

Anar caperrot

Parèmia: Anar caperrot - fr. f. fig.

Castellà: Ir en cabeza (o en cabellos, o en cascarra) [ES].

Sinònims: Veg. Anar capsoto.

Anar capell en mà

Parèmia: Anar capell en mà - fr. f.

Anar capbaix

Parèmia: Anar capbaix - fr. f.

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar capalt

Parèmia: Anar capalt - fr. f.

Explicació: Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res.

Castellà: Ir con la cabeza alta (o erguida, o levantada) [ES].

Anar cap jup

Parèmia: Anar cap jup - fr. f. fig.

Castellà: Estar cabizbajo [ES].

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar cap cot

Parèmia: Anar cap cot - fr. f. fig.

Explicació: Estar trist, capficat.

Castellà: Estar cabizbajo [ES].

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar cap baix

Parèmia: Anar cap baix- fr. f. fig.

Castellà: Estar cabizbajo [ES].

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar cap a l'aire

Parèmia: Anar cap a l'aire - fr. f.

Explicació: Es diu a Vila d'un que va amb el cap descobert.

Castellà: Ir en cabeza (o en cabellos, o en cascarra) [ES].

Sinònims: Veg. tb. Anar capsoto.

Localització: Es diu a Eivissa.

Anar calent de cap

Parèmia: Anar calent de cap - fr. f. fig. fam.

Explicació: Estar embriac.

Castellà:

• Estar hecho una cuba [ES]. 
• Ir cargado (o borracho) [ES].

Sinònims:  

• Agafar el gat (o la mantellina, o la mona, o la paperina, o la pinya, o la turca).
• Agafar-la.
• Alçar el colze.
• Anar a la vela (o begut, o borratxo, o calent d'orelles, o de mosques, o envinat, o pilloc, o pitof, o torrat, o trompa).
• Beure més que una mula (o que una esponja).
• Donar-se a la beguda.
• Dur-ne més al cap que als peus.
• Estar borratxo (o com una sopa, o com un cep, o com un cup, o embriac, o gat, o mona, o pet, o trompa).
• Pesar-li més el cap que el cul.
• Portar la biga (o una mantellina, o una bona pítima).
• Ser un colador (o un cup del delme).

Anar amb es cap an es vent

Parèmia: Anar amb es cap an es vent - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Tirar per mal cap.

Localització: Es diu a Menorca.

Anar amb el cap sota l'ala

Parèmia: Anar amb el cap sota l'ala - fr. f. fig.

Explicació: Trobar-se sense força, sense ànim, abatut. Desanimat.

Castellà: Estar alicaído (o cabizbajo, o triste) [ES].

Sinònims:  

• Anar (o Estar) alís.
• Anar amb el cap davall la clova.
• Anar cap baix (o cot, o jup).
• Anar capbaix.
• Anar com una ànima en pena.
• Anar orella (o ala) baixa.
• Estar moix.
• No poder bufar.
• No poder dir fava.
• Tenir el dia sis.

Anar amb el cap davall la clova

Parèmia: Anar amb el cap davall la clova - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Localització: Es diu a l'Empordà.

Anar amb el cap baix

Parèmia: Anar amb el cap baix - fr. f.

Explicació: Anar amb el cap abaixat, acotat.

Anar amb el cap (ben) alt 2

Parèmia: Anar amb el cap (ben) alt 2 - fr. f. fig.

Explicació: Anar amb dignitat, sense avergonyir-se.

Castellà: Andar con la cabeza alta [ES].

Sinònims: Anar amb la cara descoberta.

Anar amb el cap alt 1

Parèmia: Anar amb el cap alt 1 - fr. f.

Explicació: Anar amb el cap no acotat o abaixat.

Anar a l'altre cap de món

Parèmia: Anar a l'altre cap de món - fr. f. fig.

Explicació: Anar molt lluny.

Anar a cap i barreja

Parèmia: Anar a cap i barreja - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Anar (de) cap per avall.

Localització: Es diu a Vimbodí.

Anar (de) cap per avall (una cosa)

Parèmia: Anar (de) cap per avall (una cosa) - fr. f. fig.

Explicació: Anar malament, al revés del que un voldria.

Castellà:

• Acabar como el gallo de Morón [ES].
• Andar manga por hombro (o patas arriba) [ES]. 
• Ir cabeza abajo [ES]. 
• Ir (o Andar, o Estar) de capa caída [ES]. 
• Venirse al suelo [ES].

Sinònims:  

• Anar a l'orsa (o a mal borràs, o a mal guany, o aigua avall, o al baix, o de cul per terra, o de gambirot, o el carro pel pedregar).
• No haver-hi pany que tanqui.
• No haver-hi rei ni roc.

Anar (de) cap per avall

Parèmia: Anar (de) cap per avall - fr. f. fig. fam.

Explicació: Anar (alguna cosa) d'una manera desordenada, malament.

Castellà:

• Andar manga por hombro (o patas arriba) [ES].
• Ir de cabeza abajo [ES].

Sinònims:  

• Anar a cap i barreja.
• Ballar de capoll 3.
• Ser un barrija-barreja.
• Ser una llauna (o una olla de cargols, o de grills, o de cols).

Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany

Parèmia: Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany - refr.

Explicació: Casar-se el dia de Cap d'Any portava ventura al matrimoni.

Sinònims: Veg. tb. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel.

Nota: Segons la tradició, si es casaven per Cap d'Any, batejaven per Sant Miquel (29 de setembre). Hi ha alguna variant molt semblant: Amoretes per Cap d'Any, per Nadal afanys. Recollides per Amades (1950).

Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana, amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla per boca pròpia

Parèmia: Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana, amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla per boca pròpia - refr.

Explicació: Es refereix, respectivament, als frares, les dones i gent de lleis.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del dret i de la justícia.

Amb les mans al cap

Parèmia: Amb les mans al cap - loc. adv. fig.

Explicació: Malament, desgraciadament.

Castellà: Con las manos vacías [ES].

Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd

Parèmia: Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd - refr.

Amb els ulls fora del cap

Parèmia: Amb els ulls fora del cap - loc. adv. fig.

Explicació: Exaltat, horroritzat.

Castellà: Con los ojos fuera de las órbitas [ES].

Sinònims:  

• Amb els ulls desorbitats.
• Amb els ulls fora de si (o de la testa).
• Fora de si.
• Mig mort (o més mort que viu).

Amb el cap sota l'ala

Parèmia: Amb el cap sota l'ala - loc. adv. fig.

Explicació: Acovardit.

Sinònims:  

• Baix de moral.
• Barres a pit.

Amb el cap jup

Parèmia: Amb el cap jup- loc. adv. fig.

Sinònims: Veg. Amb el cap baix.

Amb el cap i amb els peus l'ànima coneixereu

Parèmia: Amb el cap i amb els peus l'ànima coneixereu - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), dins l'apartat Refranys del cos humà.

Amb el cap fred

Parèmia: Amb el cap fred - loc. adv. fig.

Amb el cap dret

Parèmia: Amb el cap dret - loc. adv.

Sinònims: Capdret -a.

Amb el cap descobert

Parèmia: Amb el cap descobert - loc. adv.

Explicació: Sense barret.

Castellà: Con la cabeza descubierta [ES].

>

Amb el cap cot

Parèmia: Amb el cap cot - loc. adv. fig.

Sinònims: Veg. Amb el cap baix.

Amb el cap com un timbal

Parèmia: Amb el cap com un timbal - loc. adv. fig.

Amb el cap baix

Parèmia: Amb el cap baix - loc. adv. fig.

Explicació: Capbaix.

Castellà:

• Cabizbajo [ES] 
• Con la cabeza baja [ES] 
• Con las orejas gachas [ES]

Sinònims: Amb el cap cot.

Amb el cap alt

Parèmia: Amb el cap alt - loc. adv.

Explicació: Amb el cap alçat, sense mirar a terra.

Castellà:

• Con la cabeza alta [ES] 
• Erguido, -da [ES].

Sinònims: Capalt, -a 1.

Amb el cap (ben) alt 2

Parèmia: Amb el cap (ben) alt 2 - fr. f. fig.

Explicació: Amb dignitat, sense avergonyir-se.

Castellà: Con la cabeza bien alta (o erguida, o levantada) [ES].

Sinònims:

• Amb el front (ben) alt.
• Amb la cara descoberta.
• Sense haver d'abaixar la cara.

Amb el cap (ben) alt 1

Parèmia: Amb el cap (ben) alt 1 - loc. adv. fig.

Explicació: Altiu.


Sinònims:

• Amb la cua dreta.
• Capalt.
• Cuadret.

Amagar (o Posar) el cap sota l'ala

Parèmia: Amagar (o Posar) el cap sota l'ala - fr. f. fig.

Explicació: Inhibir-se, defugir la responsabilitat.

Castellà:

• Cerrar los ojos [ES].
• Esconder (o Meter) la cabeza bajo el ala [ES].

Sinònims: Tancar els ulls a (o davant) alguna cosa.

Alfarb, el cap del món

Parèmia: Alfarb, el cap del món - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Documentat a Conca (1993), com a La terra i la llibertat. Pobles. Alfarb és un municipi de la Ribera Alta.

Localització: Es diu al País Valencià.

Alçar el cap 2

Parèmia: Alçar el cap 1 - fr. f. fig.


Sinònims: Veg. Aixecar el cap 1 i 2.

Alçar el cap 1

Parèmia: Alçar el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Anar-se'n decididament, emprendre la marxa cap a un lloc determinat.

Localització: Es diu a Mallorca.

Al qui sigui boig (o Qui fa donació) com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça

Parèmia: Al qui sigui boig (o Qui fa donació) com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça - refr.

Explicació: No s'ha de fer donació dels béns en vida.

Castellà:

• No debe uno desnudarse antes de ir a meterse en la cama [ES].
• Quien da lo suyo antes de su muerte, merece que le den con un mazo en la frente [ES].

Sinònims:

• A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça.
• A qui donació en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça.
• Qui en vida fa donació es bat el cap amb un bastó (o tió).
• Veg. tb. Qui per altri es descompassa, es bat es cap amb una maça.

Nota: En Rabassa sembla que, ja de gran, va fer donació de tots els béns als seus fills i aquests van deixar de tenir-li atencions. .


Altres llengües:

• LL: Donans omnia ante mortem, cum clavia percutinatur in fronte»
• FR: Il ne faut pas se dépouiller avant de se coucher
• OC: Que bailo soun be davans mouri, merito de pati
•  PT: Con este mazo de robre, á quem por los seus fillos se faxer pobre

Al poll de juliol, el cap li dol

Parèmia: Al poll de juliol, el cap li dol - refr.

Explicació: Per la calor.

Al peix menut, el cap li put

Parèmia: Al peix menut, el cap li put - refr.

Explicació: S'ha de menjar ràpidament, perquè es deteriora amb molta rapidesa.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys de pescador i de mariner.

Al minyó, molta bena (o braga) i poc capçó

Parèmia: Al minyó, molta bena (o braga) i poc capçó - refr.

Sinònims: Veg. Si és baró, estrenyeu-li el capçó.