Explicació: Anar en decadència en els béns, fortuna o salut.
Castellà:
- Andar (o Ir) de capa caída [ES].
- Ir cabeza abajo (o de caída, o de rota) [ES].
Nota: Sembla que s'ha malinterpretat com Anar de capa caiguda*. Ho apunta Farnés (1993), inspirat en el diccionari d'Escrig-Llombart (1887-1891). És una explicació força plausible. Posteriorment també ho ha defensat i argumentat Eugeni S. Reig.
8 comentaris:
Avui he entrat en un debat amb un amic sobre l'expressió "anar de cap a caiguda" i en castellà "ir de capa caída". M'ha semblat que té més sentit en català el simbolisme.
Ens preguntem si "ir de capa caída" ve del català i només s'ha traduït caiguda.
Ens podríeu aclarir el dubte?
La "capa caída" també ha fet forat de fa temps dins la fraseologia catalana. Fins i tot Amades s'empesca una explicació etimològica de l'origen de la frase!
Jo també trobo molt plausible que l'origen sigui "de cap a caiguda".
Anar de rota (ant.) o de rota batuda: anar malament, estar en decadència ràpida (bal.); cast. ir de rota batida.
empitjorar / anar de cap a caiguda / anar de caient llevant / anar de rota batuda / anar a mal borràs / anar de corcoll / anar en orris / anar de mal en pitjor / anar de cap per avall / anar de cul per terra
haver fet atots fig (en la vida) : andar (o ir) de capa caída
Anar de bolina: anar de tort o de través, anar malament
"Qui fica el cabal en sang lo tira al barranc" (Qui fique'l cabal en sang lo tire al barranc"
Moltes gràcies pel comentari, Pepsi! Potser té un matís no aplicable a tots els contextos, però és una dita ben maca i poc sentida!
Publica un comentari a l'entrada