Cap d'Any serè, tot l'any va bé

Parèmia: Cap d'Any serè, tot l'any va bé- refr. meteor.

Explicació: La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'Any. Creien que anunciava mala ventura.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Anar-li el cap entorn

Parèmia: Anar-li el cap entorn - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-li el cap enfora

Parèmia: Anar-li el cap enfora - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-l'hi el cap

Parèmia: Anar-l'hi el cap - fr. f. fig.

Explicació: Anar-l'hi la vida.

Castellà: Jugarse la cabeza (o el cuello) en algo [ES].

Anar per mal cap

Parèmia: Anar per mal cap - fr. f. fig.

Explicació: Llançar-se a perdició i misèria.

Nota: Ja ho trobem documentat en Eiximenis.

Localització: Es diu a Igualada.

Anar mudat fins al capdamunt

Parèmia: Anar mudat fins al capdamunt - fr. f.

Variants i sinònims:

• Anar de vint-i-un botó.
• Anar en punt d'onze (Val.).
• Anar vestit com un senyoret (Val.).

Castellà: Elegante de lo que no cabe más [ES].

Anar més de pressa el cap que les cames

Parèmia: Anar més de pressa el cap que les cames - fr. f.

Sinònims: Veg. Anar més de cap que de cames.

Anar més de cap que de cames

Parèmia: Anar més de cap que de cames - fr. f.

Sinònims: Anar més de pressa el cap que les cames.

Localització: Es diu al País Valencià.

Anar fent caps de guaita

Parèmia: Anar fent caps de guaita - fr. f.

Localització: Es diu al País Valencià.

Nota: Un cap de guaita era el caporal que dirigia  un destacament de vigilància. És un figura documentada ja al s. XIV, que dirigia les rondes o guàrdies de vigilància. Té tradició també a les illes i al Principat (al districte de Montjuïc, de Barcelona, hi ha el carrer del Cap de Guaita, dedicat a un funcionari del Consell de Cent). El DCVB ens diu que a Mallorca era el funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa. Era també anomenat talaier.

Anar de cap a caiguda

Parèmia: Anar de cap a caiguda - fr. f. fig.

Explicació: Anar en decadència en els béns, fortuna o salut.

Castellà:  

• Andar (o Ir) de capa caída [ES].
• Ir cabeza abajo (o de caída, o de rota) [ES].

Sinònims: Anar a (o de) mal borràs | De cul per terra.

Nota: Sembla que s'ha malinterpretat com Anar de capa caiguda*. Ho apunta Farnés (1993), inspirat en el diccionari d'Escrig-Llombart (1887-1891). És una explicació força plausible. Posteriorment també ho ha defensat i argumentat Eugeni S. Reig.

Anar de (o a) capgirells

Parèmia: Anar de (o a) capgirells - fr. f. fig.

Explicació: Anar fent canvis sobtats.

Anar capsoto

Parèmia: Anar capsoto fr f.

Explicació: Es diu al camp d'un que va amb el cap descobert.

Castellà: Ir en cabeza (o en cabellos, o en cascarra) [ES].

Sinònims:  

• Anar caperrot 
• Veg. tb. Anar cap a l'aire .

Localització: Es diu a Eivissa.

Anar capficat

Parèmia: Anar capficat - fr. f.

Anar caperrot

Parèmia: Anar caperrot - fr. f. fig.

Castellà: Ir en cabeza (o en cabellos, o en cascarra) [ES].

Sinònims: Veg. Anar capsoto.

Anar capell en mà

Parèmia: Anar capell en mà - fr. f.

Anar capbaix

Parèmia: Anar capbaix - fr. f.

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar capalt

Parèmia: Anar capalt - fr. f.

Explicació: Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res.

Castellà: Ir con la cabeza alta (o erguida, o levantada) [ES].

Anar cap jup

Parèmia: Anar cap jup - fr. f. fig.

Castellà: Estar cabizbajo [ES].

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar cap cot

Parèmia: Anar cap cot - fr. f. fig.

Explicació: Estar trist, capficat.

Castellà: Estar cabizbajo [ES].

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.

Anar cap baix

Parèmia: Anar cap baix- fr. f. fig.

Castellà: Estar cabizbajo [ES].

Sinònims: Veg. Anar amb el cap sota l'ala.