Al mal de cap omple-li el pap

Parèmia: Al mal de cap omple-li el pap - refr.

Sinònims: Veg. El mal de cap, el ventre ho sap.

Al capvespre

Parèmia: Al capvespre - loc. adv.

Explicació: A la fi del dia, a les darreres hores de la tarda, entre dues clarors.


Castellà:

• A boca de noche [ES]. 
• A la caída de la tarde [ES]. 
• Al anochecer [ES]. 
• Al caer el día [ES]. 
• Al caer la tarde [ES]. 
• Entre dos luces [ES].

Sinònims:  

• A boca (o entrada) de fosc.
• A dues llums.
• A encesa de llums.
• A hora baixa.
• A (l')hora foscant.
• A la caiguda del sol.
• A la penombra.
• A mitja claror (o llum).
• A posta de sol.
• A ranvespre.
• A sol post.
• A toc d'oració.
• Al (primer) foscant.
• Cap al tard.
• En fosquejar.
• Entre dos foscants (o llustres).
• Mig a les fosques.

Al capdavant

Parèmia: Al capdavant - loc. adv.

Explicació: Al davant d'un grup, d'un moviment, etc.

Castellà:  

• A (o En) la cabeza [ES].  
• Al frente de alguna cosa [ES].  
• Delante [ES].

Sinònims:  

• A primera línia. 
• Al davant. 
• Al primer reng.

Al capdavall 3

Parèmia: Al capdavall 3 - loc. adv.


Sinònims: Veg. Al cap i a la fi.

Al capdavall 2

Parèmia: Al capdavall 2 - loc. adv. fig.

Explicació: Fins a l'exhauriment; en la situació més baixa, més extrema.

Castellà:

• Al fin [ES]. 
• Por fin [ES].

Sinònims:  

• A la fi.
• Al límit.

Al capdavall 1

Parèmia: Al capdavall 1 - loc. adv.

Explicació: A l'extrem més allunyat, inferior o més baix.

Castellà:

• Abajo del todo [ES]. 
• Al cabo (o Al final) de alguna cosa [ES]. 
• En el extremo inferior [ES].

Sinònims:  

• A baix de tot.
• A l'acabament.
• A l'extrem més baix.
• A la part inferior.
• Al final.
• Al fons.

Al capdamunt te troben i al capdavall t'esborren

Parèmia: Al capdamunt te troben i al capdavall t'esborren - refr.

Al capdamunt (d'alguna cosa) 2

Parèmia: Al capdamunt (d'alguna cosa) 2 - loc. adv. fig.

Explicació: Al grau més alt, al rang més elevat.

Castellà:

• A la cabeza [ES].
• Al grado más alto [ES].
• Al rango más elevado [ES].

Al capdamunt (d'alguna cosa) 1

Parèmia: Al capdamunt (d'alguna cosa) 1 - loc. adv.

Explicació: Al cim, a l'extrem més alt, a la part superior.

Castellà:

• Arriba (del todo) [ES]. 
• En la cima [ES]. 
• En la parte más alta (o superior) [ES]. 
• En lo alto de alguna cosa [ES].

Sinònims:  

• A caramull.
• A l'extrem més alt.
• A la part superior.
• Al cim.
• Al màximum.
• Al súmmum.
• Dalt de tot.
• En grau superlatiu.

Al cap pelut, tothom hi escup

Parèmia: Al cap pelut, tothom hi escup - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del dret i de la justícia.

Al cap pelat, tothom hi té part

Parèmia: Al cap pelat, tothom hi té part - refr.

Sinònims:Veg. A (o En) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret.
Localització: Es diu a les Garrigues.

Al cap no s'hi fica el que no hi cap

Parèmia: Al cap no s'hi fica el que no hi cap - refr.

Explicació: Només has de preocupar-te per les coses que t'afecten o t'impliquen directament.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del mal i de la salut.

Localització: Es diu a Manresa.

Al cap i a la fi

Parèmia: Al cap i a la fi - loc. adv.

Explicació: En darrer terme, com a darrera conseqüència.

Castellà:

• A (o En) fin de cuentas [ES]. 
  
• A la postre [ES]. 
  
• Al cabo [ES]. 
  
• Al fin y a la postre (o y al cabo) [ES]. 
  
• Después de todo [ES]. 
  
• En definitiva [ES]. 
  
• En resumidas cuentas [ES]. 
  
• En último término [ES]. 
  
• Por fin [ES]. 
  
• Por último [ES].

Sinònims:  

• A fi de comptes.
• A l'últim.
• A la fi.
• Al cap i a l'últim.
• Al cap darrer.
• Al cap i a la darreria.
• Al capdavall 3.
• Al darrer moment.
• Al final.
• A última hora.
• Com a última cosa.
• Comptat i debatut.
• Considerat tot.
• Després de tot.
• En conclusió.
• En darrer terme.
• En definitiva.
• En el fons.
• En suma.
• Fet i fet.
• Per fi.

Al cap i a la darreria

Parèmia: Al cap i a la darreria - loc. adv. ant.

Sinònims:Veg. Al cap i a la fi.

Nota: És força antic. Documentat a la Rondalla de rondalles, de Fra Luis Galiana, el 1767.

Al cap i a l'últim

Parèmia: Al cap i a l'últim - loc. adv.

Sinònims:Veg. Al cap i a la fi.

Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val

Parèmia: Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val - refr.

Localització: Es diu a la Vall d'Aran.

Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor

Parèmia: Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor - refr. sobre creences i supersticions.

Explicació: Són consells o remeis casolans per tenir bona salut i no haver de menester d'avisar el metge.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del mal i de la salut.

Al cap del ram trobarem el centener

Parèmia: Al cap del ram trobarem el centener - refr.

Explicació: Anar fins al final d'un afer o qüestió.

Al cap de temps

Parèmia: Al cap de temps - loc. adv.

Explicació: Després d'haver passat molt de temps.

Sinònims:

• A carrera llarga. 
• A la llarga. 
• A llarg tret. 
• Amb el temps. 
• Més endavant. 
• Més tard. 
• Temps a venir.

Nota: No he incorporat fraseologia amb aquesta expressió per entendre que no es refereix directament al 'cap'.

Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martell

Parèmia: Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martell - refr.

Sinònims: Veg. A (o En) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret.

Nota: Referit al cop que es dóna als nens que s'han tallat els cabells. Se'n diu Tocar estrena.

Localització: Es diu a Bellpuig.

Altres llengües: LL: Impubes mullo malas digneris honore.

Al cap de

Parèmia: Al cap de - loc. prep.

Explicació: Havent transcorregut o finalitzat un període.

Castellà:

• A la vuelta de [ES].
• A poco de [ES].
• Al cabo de [ES].
• Al poco [ES].
• Después de algún tiempo [ES].
• Poco después [ES].

Sinònims:

• A la fi de. 
• Després de. 
• Poc després.

Nota: No he incorporat fraseologia amb aquesta expressió per entendre que no es refereix directament al 'cap'.

Al cap darrer

Parèmia: Al cap darrer - loc. adv.

Sinònims: Veg. Al cap i a la fi.

Al cap d'una hora, Déu vos guard

Parèmia: Al cap d'una hora, Déu vos guard - fr. f.

Localització: Es diu a Manresa.

Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 3

Parèmia: Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 3 - refr.

Explicació: Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut.

Castellà: Al fin se ven las zurrapas [ES].

Nota: Ens ha arribat, com a forma més usual Al fons del sac es troben les engrunes.

Localització: Documentat a Font (1900).

Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 2

Parèmia: Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 2 - refr.

Explicació: El més temible d'una cosa és la seva conclusió.

Castellà: Al fin se ven las zurrapas [ES].

Nota: Ens ha arribat, com a forma més usual Al fons del sac es troben les engrunes.

Localització: Documentat a Font (1900).

Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 1

Parèmia: Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 1 - refr.

Explicació: Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora.

Castellà:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES].
• Al fin se ven las zurrapas [ES].
• Al freír será el reír y al contar (o pagar) será el llorar [ES].
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES].
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES]. 
• Salir en la colada [ES].

Nota: Ens ha arribat, com a forma més usual Al fons del sac es troben les engrunes.

Localització: Documentat a Font (1900).

Altres llengües:

• LL: Cum veniet tempus, rationis damna videbis. 
• FR: C'est au fond du pot qu'on trouve le marc.

Al cap

Parèmia: Al cap - loc. adv.

Explicació: A la fi.

Aixecar el cap a una bóta

Parèmia: Aixecar el cap a una bóta - fr. f.

Explicació: Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar.

Localització: Es diu a Llofriu.

Aixecar (o Alçar) el cap 2

Parèmia: Aixecar (o Alçar) el cap 2 - fr. f. fig.

Explicació: Tornar a la vida.

Castellà: Alzar (o Levantar, o Enderezar, o Erguir) (la) cabeza [ES].

Sinònims: Tornar de mort a vida.

Aixecar (o Alçar) el cap 1

Parèmia: Aixecar (o Alçar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Superar les dificultats. Sortir de la pobresa o la desgràcia, recobrar l'ànim el qui estava abatut, trobar-se millor un malalt.

Castellà:

• Alzar (o Levantar, o Enderezar, o Erguir) (la) cabeza [ES].
• Vencer una dificultad [ES].

Sinònims:

• Obrir-se-li el cel.
• Sortir a camí (o del pas).
• Sortir-se'n.
• Tallar el nus gordià.
• Treure el cap de l'aigua.
• Treure faves d'olla.
• Tornar els ossos a lloc.
• Trobar el desllorigador.
• Trobar sortida.
• Veure el cel obert.

Aixafar-li el cap

Parèmia: Aixafar-li el cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Trencar-li el cap.

Localització: Es diu a les Borges Blanques i a València.

Agafar la figa pel capoll

Parèmia: Agafar la figa pel capoll - fr. f. fig.

Explicació: Exagerar la importància de les coses.

Castellà: Tomar (o Coger) el rábano por las hojas [ES].

Sinònims:

• Agafar el rave per les fulles.
• Agafar-ho per la punta (o pel cap) que crema (o pel costat que punxa).

Agafar entre cap i coll

Parèmia: Agafar entre cap i coll - fr. f.

Castellà: Apercollar [ES].

Advocats, cap a l'infern de cap

Parèmia: Advocats, cap a l'infern de cap - refr.

Explicació: Condemna dels qui juguen amb la justícia.

Sinònims: Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.

Localització: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del dret i de la justícia.

Abella (o Abelles) de juliol, el cap li (o els) dol

Parèmia: Abella (o Abelles) de juliol, el cap li (o els) dol - refr.

Explicació: Per la forta calor que fa.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 3

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Cedir al voler o al parer d'altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza (o las orejas) [ES].

Sinònims:  

• Abaixar (o acalar) el front. 
• Declarar-se vençut.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 2

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Avergonyir-se.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza [ES].

Sinònims: Abaixar el front.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f.

Explicació: Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza [ES].

A Xaló, cabuts

Parèmia: A Xaló, cabuts - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Xaló és un municipi de la Marina Alta. Cabuts, per 'cap-grossos'.

A tant per cap, com a Montserrat

Parèmia: A tant per cap, com a Montserrat - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Sinònims: Veg. A tant per cap.

A tant per cap

Parèmia: A tant per cap - loc. adv.

Explicació: El que correspon a cadascú en un repartiment.

Castellà: A tanto por barba (o por cabeza) [ES].

Sinònims:  

• A tant per barba.
• A tant per cap, com a Montserrat.

Nota: Segons Amades, té l'origen en els antics costums conventuals. Volen dir, ara, el mateix. Abans aquest comprenia tota la comunitat, frares i llecs.

A tal cap, tal barret

Parèmia: A tal cap, tal barret - refr.

Explicació: Els fills solen assemblar-se als pares.

Castellà:

• Cual el árbol, tal la fruta [ES].
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES].
• De tal palo, tal astilla [ES].
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES].
• Tal perro, cual dueño [ES].

Sinònims:  

• De bon arbre, en surt bon fruit.
• De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
• De tal buc, tal eixam.
• De tal riu, tal aigua.
• El fill de la gata, rates mata.
• El pare joglar i el fill timbaler.
• Els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores).
• Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap.
• Si el pare és músic, el fill és ballador.
• Tal cul, tal braga.
• Tal pare, tal fill.

Altres llengües: PT: Tal cabeça, tal sizo.

A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes

Parèmia: A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Anoia.
Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum

Parèmia: A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum - refr.

Explicació: Documentat a Conca (1993), com a El treball. Estudi.

A qui donació en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça

Parèmia: A qui donació en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça - refr.

Castellà: A quien reparte sus bienes antes de la muerte, agarra una estaca y pégale en la cabeza [ES].

Sinònims: Veg. Al qui sigui boig (o Qui fa donació) com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça.

Nota: Documentat a Martí i Adell (1987), com a Els interessos, els negocis i l'administració. A l'edició en paper consta, per error (com em va fer veure Eugeni S. Reig)  'testament' en lloc de 'donació', empès per un error que s'arrossega en alguns reculls anteriors i al qual no vaig dedicar tota la atenció que requeria.

Localització: Es diu al País Valencià.

A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix

Parèmia: A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix - refr.

Explicació: Amb els anys les persones es tornen més assenyades.

Sinònims: Veg. Cap gros o molt savi o molt talòs.

Nota: Conca (1993) el classifica sota El cos humà. Parts del cos.

Localització: Es diu a Manresa (potser és més general).

Altres llengües:

• FR: Grosse tête et petit cou, c'est le comencement d'un fou.
• IT: Capo grasso, cervello magro.

A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça

Parèmia: A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça - refr.

Castellà: A quien reparte sus bienes antes de la muerte, agarra una estaca y pégale en la cabeza [ES].

Sinònims: Veg. Al qui sigui boig (o Qui fa donació) com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça.

Nota: Empassar-se vol dir 'morir'.

Localització: Es diu a Manresa i a Sabadell.

A què treu cap...?

Parèmia: A què treu cap...? - interj.

Castellà: ¿A qué viene...? [ES].

A Muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats

Parèmia: A Muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats - refr.

Explicació: Dita tòpica de la zona del Vallès Oriental.

Localització: Es diu al Vallès.

A molt vi, poc cap

Parèmia: A molt vi, poc cap - refr.

Explicació: L'abús del vi enterboleix les idees i la capacitat de reacció.

Nota: Documentat a Amades (1951), sense comentari, com a Refranys del menjar i del beure.

A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs

Parèmia: A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Sinònims: A Arbúcies vas? Pèl o borra hi deixaràs.

Nota: Que hi hagi diverses versions de diferents municipis justifica que és una rima ben trobada. Sembla que ho deien als encontorns de Lleida, per desconfiança amb la gent de la capital.

Localització: Es diu a Pineda, Lleida i a Cervera.

A la Pobla, poblatons; a Berga, bergadans, i a Bagà, són cap de matxos, perquè deixen cremar els sants

Parèmia: A la Pobla, poblatons; a Berga, bergadans, i a Bagà, són cap de matxos, perquè deixen cremar els sants - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Localització: Es diu a Ripoll.

A la Pobla són els poblesos; a la Pobleta, els pobletans; a Llagunes, cap de matxos; i a Rubió, cap de marrans

Parèmia: A la Pobla són els poblesos; a la Pobleta, els pobletans; a Llagunes, cap de matxos, i a Rubió, cap de marrans - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

A la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar

Parèmia: A la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar - refr.

Explicació: En contra de les sogres.

Castellà:

• Cuñada y suegra ni de barro es buena [ES].
• Para la hiel no vale miel [ES].
• Suegra ni aún de azúcar es buena [ES].

Sinònims:

• Bona és la sogra, però millor qui no en troba.
• Encara que de sucre fos la sogra no seria dolça.
• Una sogra feren de sucre i encara amargava.

Altres llengües: FR: Qui a marâtre a le diable á l'âtre.

A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Parèmia: A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques - refr.

Explicació: Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altra vida.

Nota: Documentat a Conca (1993), sense comentari, com a Els diners. Riquesa. Abans el trobem a Font (1900).

Localització: Es diu al País Valencià.

A l'escapça

Parèmia: A l'escapça - loc. adv.

Explicació: Defraudat.

A l'altre cap del món

Parèmia: A l'altre cap del món - loc. adv. fig. fam.

Explicació: Molt lluny.

Castellà:

• Al cabo (o Al fin) del mundo [ES].
• Donde Cristo dio las tres voces [ES].
• En el quinto pino (o infierno) [ES].

Sinònims:

• A la quinta forca.
• On Nostre Senyor va perdre les espardenyes (o les sabates).
• On sant Pere va perdre l'espardenya.

A Hortells, molta fulla i pocs capells

Parèmia: A Hortells, molta fulla i pocs capells - refr. Dita tòpica


Nota: Documentat a Conca (1993), sense comentari, com a La terra i la llibertat. Pobles.

Localització: Es diu al País Valencià.

A gran cap, gran talent, si no està ple de vent

Parèmia: A gran cap, gran talent, si no està ple de vent - refr.


Castellà: A gran cabeza, gran talento, si es que lo tiene dentro [ES].

A cop de mar, cap serè

Parèmia: A cop de mar, cap serè - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys de pescador i de mariner».

A cavall corredor (o menjador), cabestre curt

Parèmia: A cavall corredor (o menjador), cabestre curt - refr.

Explicació: Se l'ha de poder dominar.

Localització: A la Vall d'Aran diuen: A cavall fartaner, cabestre curt.

A carta cabal

Parèmia: A carta cabal - loc adv.

Explicació: De la millor qualitat.

Nota: La carta cabal era el tipus millor de naips, els quals oferien una plena garantia d'intransparència.

A capgirells

Parèmia: A capgirells - loc. adv .

Explicació: Fent tombs de manera irregular, precipitadament, sense cap ordre.

Castellà:

• A vuelcos [ES]. 
• Dando tumbos [ES].

Sinònims:

• A bots i empentes.
• A patolls.
• A rebolcons.
• A (o De) tomballons.
• Atropelladament .

A Capellades tots són lladres; a la Pobla, encara més; a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters

Parèmia: A Capellades tots són lladres; a la Pobla, encara més; a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters - refr.

Explicació: Dita tòpica.


Nota: Qualificatius de quatre poblacions de l'Anoia que geogràficament estan en rengle i anomenades per ordre de distància: Capellades, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí i Igualada.

Localització: Es diu a Igualada.

A Capçanes, draps dolents

Parèmia: A Capçanes, draps dolents - refr.

Explicació: Dita tòpica.


Nota: Una capçana és un drap per netejar. Al Vallès i altres indrets de Catalunya la capçana és un coixí que es posaven al cap els qui havien de dur pesos feixucs o llenya. Se solia fer de draps dolents, que no servien per apedaçar ni per fer pedaços. 

Localització: Capçanes és un municipi de la comarca del Priorat.

A cap som!

Parèmia: A cap som! - interjec.

Explicació: Es diu per indicar que després de les dificultats s'arriba a una situació tranquil·la.


Sinònims: Ja som a Sants!


Localització: Es diu a Barcelona.

A cap segur

Parèmia: A cap segur - loc. adv .


Castellà: Sobre seguro [ES].

A cap o creu

Parèmia: A cap o creu - loc. adv .

Castellà: A cara o cruz [ES].

A Cap d'Any comença l'any

Parèmia: A Cap d'Any comença l'any - refr.

Explicació: El dia 1 de gener és Cap d'Any.

A cada cap hi ha un món

Parèmia: A cada cap hi ha un món - refr.

Castellà:

• A cada cabeza su seso [ES].
• Cada cabeza es un mundo [ES].

Sinònims: Cada home és un món.

Localització: Es diu a Barcelona.

A cabal

Parèmia: A cabal - loc. adv.

Explicació: Per si sol.

Nota: És força antic. Coromines (1980) diu que ja surt al s. XIV.

Localització: Es diu a Prats de Lluçanès.

A Aransa, cap de porcs, aransuts i orellabruts

Parèmia: A Aransa, cap de porcs, aransuts i orellabruts - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: És un nucli de població de la Cerdanya (pertany al municipi de Llers) i amb grafia normalitzada s'escriu Arànser.

Localització: És diu a l'Alt Pirineu.

A (o En) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret

Parèmia: A (o En) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret - refr.

Explicació: Referit al costum de l'estrena en els caps dels nens a qui s'ha tallat els cabells, donant-li un cop al clatell.

Castellà: Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES].

Sinònims:

• Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells.
• Al cap pelat, tothom hi té part.
• Veg. tb. Cap sense barret, tothom hi té dret (cap desbarretat, tothom hi té part).

Nota: El trobem documentat per primer cop al diccionari de Labèrnia (1888). També trobem la variant Cap descobert, tothom hi té dret. Pons (1993) dóna com origen d'aquest refrany que en l'època romana dur el cap descobert era signe d'esclavatge i que descobrir-se davant d'un altre era signe d'inferioritat.