Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat)

Parèmia: Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat) - refr. meteor.

Sinònims: Gelada de Cap d'Any, pa per a tot l'any.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

Parèmia: Cap d'Any en divendres porta mal de ventre - refr. Sobre creences i supersticions

Explicació: Que l'any comencés en divendres comportava que hi hagués més malalties intestinals, de fetge, de ronyons.

Nota: Documentat a Amades (1950) i (1951).

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris

Parèmia: Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris - refr. meteor. Sobre creences i supersticions

Explicació: La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge.

Nota: Documentat a Amades (1950) i (1951).

Cap d'Any en dimarts porta mal de cap

Parèmia: Cap d'Any en dimarts porta mal de cap - refr. Sobre creences i supersticions

Nota: Documentat a Amades (1950) i (1951), que ho relaciona amb les cabòries i caparres i diu que eren els anys que es tornava boja més gent.

Cap d'Any en dijous porta mals de cor

Parèmia: Cap d'Any en dijous porta mals de cor - refr. Sobre creences i supersticions

Explicació: Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos.

Nota: Documentat a Amades (1951), que ho relaciona amb els enamoraments.

Cap d'Any

Parèmia: Cap d'Any - loc. nom.

Explicació: El primer de gener, el primer dia de l'any.

Castellà:

• Día de año nuevo [ES].
• Día primero de año [ES].

Sinònims:  

• Ninou.
• Primer de gener.

Cap d'animal

Parèmia: Cap d'animal- loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu al Migjorn Gran.

Cap d'ala

Parèmia: Cap d'ala - loc. nom. fig.

Explicació: Persona eminent en un ram o activitat .

Castellà:

• Personalidad [ES]. 
• Uno de los mejores de su clase [ES].

Sinònims:  

• Estar al cim 
• Ser un as (o un campió, o un trumfo, o una eminència, o una espasa) 
• Veg. tb. Cap de brot .

Cap d'aigo

Parèmia: Cap d'aigo - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap boig.

Localització: Es diu a Mallorca.

Cap cot

Parèmia: Cap cot - loc. nom.

Explicació: Taciturn.

Castellà: Taciturno [ES].

Sinònims:  

• Callat.
• Cap-cotxo.
• Cap jup.
• Cap moix.
• Moix.
• Reservat.
• Trist.

Cap com uns tres quartans

Parèmia: Cap com uns tres quartans- loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap de bou 1.

Localització: Es diu en cat. or.

Cap com una barcella

Parèmia: Cap com una barcella- loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap de bou 1.

Localització: Es diu al País Valencià.

Cap com un genoll

Parèmia: Cap com un genoll - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap pelat.

Localització: Es diu al País Valencià.

Cap clos

Parèmia: Cap clos - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap buit.

Localització: Es diu a les Illes.

Cap carregat

Parèmia: Cap carregat - loc. nom. fig.

Sinònims: Veg. Cap espès.

Localització: Es diu a les Illes.

Cap cap pla, cap al cap del replà

Parèmia: Cap cap pla, cap al cap del replà - fr. f.

Explicació: Embarbussament.

Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net

Parèmia: Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net - refr.

Sinònims: Veg. Cap fred, peus calents i cor valent.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del mal i de la salut.

Cap calent

Parèmia: Cap calent - loc. nom. fig.

Explicació: Esbojarrat.

Castellà:

• Cabeza a pájaros (o llena de pájaros, o llena de viento) [ES].
• Caliente de cascos [ES].
• Tarambana [ES].
• Zascandil [ES].

Sinònims:  

• Cap de barrina (o de divissori, o de fum, o de tribulacions, o de vent 1, o escabellat, o ferit, o ple de vent, o sorolla).
• Tocat de l'ala (o del bolet, o del cap).
• Veg. tb. Cap boig.

Nota: De totes les expressions sinònimes, algunes són d'ús molt local i restringit o que es fan servir en registres informals o vulgars. Cal tenir-ho en compte i anar a cercar aquesta informació en l'entrada corresponent de cada sinònim. Cap de, com a locució nominal, tot sovint dóna lloc a frases fetes amb el verb Ser o Tenir.

Cap buit

Parèmia: Cap buit - loc. nom. fig.

Explicació: Curt d'enteniment, neci, ignorant.

Castellà:

• Bobalicón [ES].
• Bobo (o Tonto) del capirote [ES].
• Cabeza de alcornoque [ES].
• Cabeza dura [ES].
• Duro de entendederas (o de mollera) [ES].
• Flojo de mollera [ES].
• Mala cabeza [ES].
• Tardo en comprender [ES]. 
• Tocacampanas [ES].

Sinònims:  

• Baix del davant.
• Cap aigualós (o clos, o d'animal, o d'ase, o de barana, o de be 1, o de biret, o de blens, o de burro, o de carabassa, o de caraina, o de carbassí, o de collons, o de cony, o de corfa de meló, o de cul, o de ferrada, o de fusta, o de grumo, o de maça, o de meló 1, o de pa, o de pasta, o de poal, o de pom d'escala, o de ruc, o de soc, o de soca, o de sola, o de suro, o de tartana, o de tòtina, o de xai, o d'estopa, o d'oriol, o d'uaixa, o d'uiastre, o dur 1, o gros 3, o ple d'aigua).
• Capità de burros.
• Coix del front.
• Curt de gambals.
• Dur de cap 1 (o de clepsa).
• Mal cap.
• Més beneit que el pa de munició (o que una espardenya).
• Més curt que una cua de conill (o que una màniga d'armilla, o que una pedra d'esmolar).
• Més ruc que un sabatot.
• Tros d'animal (o d'ase, o de carn batejada, o de quòniam).

Nota: De totes les expressions sinònimes, algunes són d'ús molt local i restringit o que es fan servir en registres informals o vulgars. Cal tenir-ho en compte i anar a cercar aquesta informació en l'entrada corresponent de cada sinònim. Cap de, com a locució nominal, tot sovint dóna lloc a frases fetes amb el verb Ser o Tenir.

Cap boterut

Parèmia: Cap boterut - loc. nom.

Sinònims: Veg. Cap bonyegut.

Localització: Es diu a Manresa.

Cap bonyegut

Parèmia: Cap bonyegut loc. nom.

Explicació: El cap ple de bonys.

Sinònims: Cap boterut.

Localització: Es diu a Manresa, Avinyó, Falset i Montblanc.

Cap boig

Parèmia: Cap boig - loc. nom. fig.

Explicació: Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió.

Castellà:

• Cabeza de chorlito (o de grillo, o de pollo, o destornillada, o hueca, o llena de viento, o loca, o vacía) [ES].
• Casquivano [ES].
• Ligero de cascos [ES].

Sinònims:  

• Babau.
• Beneit com un liró (o del cabàs).
• Boig rematat.
• Cap d'aigo (o de cascavells, o de cisall, o de fer petar brases, o de gri, o de grills, o de moixeta, o de pardals, o de pardalets, o de rafel, o de trons, o desfet 2, o desgavellat, o d'estopa, o d'estornell, o destornillat, o d'olla, o esflorat, o fluix, o lleuger, o sense barret, o sense cervell, o sense dents, o verd 1, o verjo).
• Caparrí.
• Caparró 2.
• Capet.
• Cap-loco.
• Capsigrany.
• Cap veriol.
• Cap-verjo.
• Com una cabra.
• Com un llum.
• Desbaratat de cap.
• Poca substància.
• Poca-solta.
• Tanoca.
• Testerola.
• Tocat (o coix) de l'ala.
• Tocat del cap (o del bolet).
• Ximple.
• Veg. tb. Cap calent.

Nota: De totes les expressions sinònimes, algunes són d'ús molt local i restringit o que es fan servir en registres informals o vulgars. Cal tenir-ho en compte i anar a cercar aquesta informació en l'entrada corresponent de cada sinònim. Cap de, com a locució nominal, tot sovint dóna lloc a frases fetes amb el verb Ser o Tenir.

Localització: És d'abast general.

Cap blanc fa respecte

Parèmia: Cap blanc fa respecte - refr.

Explicació: La vellesa ha de ser respectada.

Sinònims: El vigor és la bellesa dels joves, els cabells blancs l'ornat dels vells. (Proverbis, 20-29)

Nota: És força antic. Extret dels Proverbis.

Cap blanc

Parèmia: Cap blanc - loc. nom.

Explicació: Cap amb tots els cabells blancs.

Castellà: Cabello canoso [ES].

Sinònims: Cap de farina.

Nota: Fa referència a la vellesa.

Cap baix

Parèmia: Cap baix - loc. nom. fig.

Explicació: Trist, capficat.

Castellà:

• Cabizbajo [ES].
• Con las orejas gachas [ES].

Sinònims: Veg. tb. Cap cot.