Al cap de temps

Parèmia: Al cap de temps - loc. adv.

Explicació: Després d'haver passat molt de temps.

Sinònims:

• A carrera llarga. 
• A la llarga. 
• A llarg tret. 
• Amb el temps. 
• Més endavant. 
• Més tard. 
• Temps a venir.

Nota: No he incorporat fraseologia amb aquesta expressió per entendre que no es refereix directament al 'cap'.

Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martell

Parèmia: Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martell - refr.

Sinònims: Veg. A (o En) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret.

Nota: Referit al cop que es dóna als nens que s'han tallat els cabells. Se'n diu Tocar estrena.

Localització: Es diu a Bellpuig.

Altres llengües: LL: Impubes mullo malas digneris honore.

Al cap de

Parèmia: Al cap de - loc. prep.

Explicació: Havent transcorregut o finalitzat un període.

Castellà:

• A la vuelta de [ES].
• A poco de [ES].
• Al cabo de [ES].
• Al poco [ES].
• Después de algún tiempo [ES].
• Poco después [ES].

Sinònims:

• A la fi de. 
• Després de. 
• Poc després.

Nota: No he incorporat fraseologia amb aquesta expressió per entendre que no es refereix directament al 'cap'.

Al cap darrer

Parèmia: Al cap darrer - loc. adv.

Sinònims: Veg. Al cap i a la fi.

Al cap d'una hora, Déu vos guard

Parèmia: Al cap d'una hora, Déu vos guard - fr. f.

Localització: Es diu a Manresa.

Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 3

Parèmia: Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 3 - refr.

Explicació: Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut.

Castellà: Al fin se ven las zurrapas [ES].

Nota: Ens ha arribat, com a forma més usual Al fons del sac es troben les engrunes.

Localització: Documentat a Font (1900).

Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 2

Parèmia: Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 2 - refr.

Explicació: El més temible d'una cosa és la seva conclusió.

Castellà: Al fin se ven las zurrapas [ES].

Nota: Ens ha arribat, com a forma més usual Al fons del sac es troben les engrunes.

Localització: Documentat a Font (1900).

Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 1

Parèmia: Al cap (o Al capdavall, o Al cul, o Al fons) del sac es troben les engrunes 1 - refr.

Explicació: Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora.

Castellà:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES].
• Al fin se ven las zurrapas [ES].
• Al freír será el reír y al contar (o pagar) será el llorar [ES].
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES].
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES]. 
• Salir en la colada [ES].

Nota: Ens ha arribat, com a forma més usual Al fons del sac es troben les engrunes.

Localització: Documentat a Font (1900).

Altres llengües:

• LL: Cum veniet tempus, rationis damna videbis. 
• FR: C'est au fond du pot qu'on trouve le marc.

Al cap

Parèmia: Al cap - loc. adv.

Explicació: A la fi.

Aixecar el cap a una bóta

Parèmia: Aixecar el cap a una bóta - fr. f.

Explicació: Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar.

Localització: Es diu a Llofriu.

Aixecar (o Alçar) el cap 2

Parèmia: Aixecar (o Alçar) el cap 2 - fr. f. fig.

Explicació: Tornar a la vida.

Castellà: Alzar (o Levantar, o Enderezar, o Erguir) (la) cabeza [ES].

Sinònims: Tornar de mort a vida.

Aixecar (o Alçar) el cap 1

Parèmia: Aixecar (o Alçar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Superar les dificultats. Sortir de la pobresa o la desgràcia, recobrar l'ànim el qui estava abatut, trobar-se millor un malalt.

Castellà:

• Alzar (o Levantar, o Enderezar, o Erguir) (la) cabeza [ES].
• Vencer una dificultad [ES].

Sinònims:

• Obrir-se-li el cel.
• Sortir a camí (o del pas).
• Sortir-se'n.
• Tallar el nus gordià.
• Treure el cap de l'aigua.
• Treure faves d'olla.
• Tornar els ossos a lloc.
• Trobar el desllorigador.
• Trobar sortida.
• Veure el cel obert.

Aixafar-li el cap

Parèmia: Aixafar-li el cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Trencar-li el cap.

Localització: Es diu a les Borges Blanques i a València.

Agafar la figa pel capoll

Parèmia: Agafar la figa pel capoll - fr. f. fig.

Explicació: Exagerar la importància de les coses.

Castellà: Tomar (o Coger) el rábano por las hojas [ES].

Sinònims:

• Agafar el rave per les fulles.
• Agafar-ho per la punta (o pel cap) que crema (o pel costat que punxa).

Agafar entre cap i coll

Parèmia: Agafar entre cap i coll - fr. f.

Castellà: Apercollar [ES].

Advocats, cap a l'infern de cap

Parèmia: Advocats, cap a l'infern de cap - refr.

Explicació: Condemna dels qui juguen amb la justícia.

Sinònims: Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.

Localització: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del dret i de la justícia.

Abella (o Abelles) de juliol, el cap li (o els) dol

Parèmia: Abella (o Abelles) de juliol, el cap li (o els) dol - refr.

Explicació: Per la forta calor que fa.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 3

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Cedir al voler o al parer d'altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza (o las orejas) [ES].

Sinònims:  

• Abaixar (o acalar) el front. 
• Declarar-se vençut.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 2

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Avergonyir-se.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza [ES].

Sinònims: Abaixar el front.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f.

Explicació: Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza [ES].

A Xaló, cabuts

Parèmia: A Xaló, cabuts - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Xaló és un municipi de la Marina Alta. Cabuts, per 'cap-grossos'.

A tant per cap, com a Montserrat

Parèmia: A tant per cap, com a Montserrat - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Sinònims: Veg. A tant per cap.

A tant per cap

Parèmia: A tant per cap - loc. adv.

Explicació: El que correspon a cadascú en un repartiment.

Castellà: A tanto por barba (o por cabeza) [ES].

Sinònims:  

• A tant per barba.
• A tant per cap, com a Montserrat.

Nota: Segons Amades, té l'origen en els antics costums conventuals. Volen dir, ara, el mateix. Abans aquest comprenia tota la comunitat, frares i llecs.

A tal cap, tal barret

Parèmia: A tal cap, tal barret - refr.

Explicació: Els fills solen assemblar-se als pares.

Castellà:

• Cual el árbol, tal la fruta [ES].
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES].
• De tal palo, tal astilla [ES].
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES].
• Tal perro, cual dueño [ES].

Sinònims:  

• De bon arbre, en surt bon fruit.
• De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
• De tal buc, tal eixam.
• De tal riu, tal aigua.
• El fill de la gata, rates mata.
• El pare joglar i el fill timbaler.
• Els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores).
• Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap.
• Si el pare és músic, el fill és ballador.
• Tal cul, tal braga.
• Tal pare, tal fill.

Altres llengües: PT: Tal cabeça, tal sizo.

A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes

Parèmia: A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Anoia.
Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.