Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 3

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Cedir al voler o al parer d'altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza (o las orejas) [ES].

Sinònims:  

• Abaixar (o acalar) el front. 
• Declarar-se vençut.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 2

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f. fig.

Explicació: Avergonyir-se.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza [ES].

Sinònims: Abaixar el front.

Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1

Parèmia: Abaixar (o Acalar, o Acotar) el cap 1 - fr. f.

Explicació: Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.

Castellà: Agachar (o Bajar, o Doblar) la cabeza [ES].

A Xaló, cabuts

Parèmia: A Xaló, cabuts - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Xaló és un municipi de la Marina Alta. Cabuts, per 'cap-grossos'.

A tant per cap, com a Montserrat

Parèmia: A tant per cap, com a Montserrat - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Sinònims: Veg. A tant per cap.

A tant per cap

Parèmia: A tant per cap - loc. adv.

Explicació: El que correspon a cadascú en un repartiment.

Castellà: A tanto por barba (o por cabeza) [ES].

Sinònims:  

• A tant per barba.
• A tant per cap, com a Montserrat.

Nota: Segons Amades, té l'origen en els antics costums conventuals. Volen dir, ara, el mateix. Abans aquest comprenia tota la comunitat, frares i llecs.

A tal cap, tal barret

Parèmia: A tal cap, tal barret - refr.

Explicació: Els fills solen assemblar-se als pares.

Castellà:

• Cual el árbol, tal la fruta [ES].
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES].
• De tal palo, tal astilla [ES].
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES].
• Tal perro, cual dueño [ES].

Sinònims:  

• De bon arbre, en surt bon fruit.
• De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
• De tal buc, tal eixam.
• De tal riu, tal aigua.
• El fill de la gata, rates mata.
• El pare joglar i el fill timbaler.
• Els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores).
• Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap.
• Si el pare és músic, el fill és ballador.
• Tal cul, tal braga.
• Tal pare, tal fill.

Altres llengües: PT: Tal cabeça, tal sizo.

A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes

Parèmia: A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Anoia.
Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum

Parèmia: A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum - refr.

Explicació: Documentat a Conca (1993), com a El treball. Estudi.

A qui donació en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça

Parèmia: A qui donació en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça - refr.

Castellà: A quien reparte sus bienes antes de la muerte, agarra una estaca y pégale en la cabeza [ES].

Sinònims: Veg. Al qui sigui boig (o Qui fa donació) com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça.

Nota: Documentat a Martí i Adell (1987), com a Els interessos, els negocis i l'administració. A l'edició en paper consta, per error (com em va fer veure Eugeni S. Reig)  'testament' en lloc de 'donació', empès per un error que s'arrossega en alguns reculls anteriors i al qual no vaig dedicar tota la atenció que requeria.

Localització: Es diu al País Valencià.

A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix

Parèmia: A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix - refr.

Explicació: Amb els anys les persones es tornen més assenyades.

Sinònims: Veg. Cap gros o molt savi o molt talòs.

Nota: Conca (1993) el classifica sota El cos humà. Parts del cos.

Localització: Es diu a Manresa (potser és més general).

Altres llengües:

• FR: Grosse tête et petit cou, c'est le comencement d'un fou.
• IT: Capo grasso, cervello magro.

A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça

Parèmia: A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça - refr.

Castellà: A quien reparte sus bienes antes de la muerte, agarra una estaca y pégale en la cabeza [ES].

Sinònims: Veg. Al qui sigui boig (o Qui fa donació) com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça.

Nota: Empassar-se vol dir 'morir'.

Localització: Es diu a Manresa i a Sabadell.

A què treu cap...?

Parèmia: A què treu cap...? - interj.

Castellà: ¿A qué viene...? [ES].

A Muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats

Parèmia: A Muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats - refr.

Explicació: Dita tòpica de la zona del Vallès Oriental.

Localització: Es diu al Vallès.

A molt vi, poc cap

Parèmia: A molt vi, poc cap - refr.

Explicació: L'abús del vi enterboleix les idees i la capacitat de reacció.

Nota: Documentat a Amades (1951), sense comentari, com a Refranys del menjar i del beure.

A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs

Parèmia: A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Sinònims: A Arbúcies vas? Pèl o borra hi deixaràs.

Nota: Que hi hagi diverses versions de diferents municipis justifica que és una rima ben trobada. Sembla que ho deien als encontorns de Lleida, per desconfiança amb la gent de la capital.

Localització: Es diu a Pineda, Lleida i a Cervera.

A la Pobla, poblatons; a Berga, bergadans, i a Bagà, són cap de matxos, perquè deixen cremar els sants

Parèmia: A la Pobla, poblatons; a Berga, bergadans, i a Bagà, són cap de matxos, perquè deixen cremar els sants - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Localització: Es diu a Ripoll.

A la Pobla són els poblesos; a la Pobleta, els pobletans; a Llagunes, cap de matxos; i a Rubió, cap de marrans

Parèmia: A la Pobla són els poblesos; a la Pobleta, els pobletans; a Llagunes, cap de matxos, i a Rubió, cap de marrans - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

A la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar

Parèmia: A la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar - refr.

Explicació: En contra de les sogres.

Castellà:

• Cuñada y suegra ni de barro es buena [ES].
• Para la hiel no vale miel [ES].
• Suegra ni aún de azúcar es buena [ES].

Sinònims:

• Bona és la sogra, però millor qui no en troba.
• Encara que de sucre fos la sogra no seria dolça.
• Una sogra feren de sucre i encara amargava.

Altres llengües: FR: Qui a marâtre a le diable á l'âtre.

A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Parèmia: A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques - refr.

Explicació: Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altra vida.

Nota: Documentat a Conca (1993), sense comentari, com a Els diners. Riquesa. Abans el trobem a Font (1900).

Localització: Es diu al País Valencià.

A l'escapça

Parèmia: A l'escapça - loc. adv.

Explicació: Defraudat.

A l'altre cap del món

Parèmia: A l'altre cap del món - loc. adv. fig. fam.

Explicació: Molt lluny.

Castellà:

• Al cabo (o Al fin) del mundo [ES].
• Donde Cristo dio las tres voces [ES].
• En el quinto pino (o infierno) [ES].

Sinònims:

• A la quinta forca.
• On Nostre Senyor va perdre les espardenyes (o les sabates).
• On sant Pere va perdre l'espardenya.

A Hortells, molta fulla i pocs capells

Parèmia: A Hortells, molta fulla i pocs capells - refr. Dita tòpica


Nota: Documentat a Conca (1993), sense comentari, com a La terra i la llibertat. Pobles.

Localització: Es diu al País Valencià.

A gran cap, gran talent, si no està ple de vent

Parèmia: A gran cap, gran talent, si no està ple de vent - refr.


Castellà: A gran cabeza, gran talento, si es que lo tiene dentro [ES].

A cop de mar, cap serè

Parèmia: A cop de mar, cap serè - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys de pescador i de mariner».