Assentir amb el cap

Parèmia: Assentir amb el cap - fr. f.

Explicació: Dir que sí amb el moviment del cap.

Castellà:

• Asentir con la cabeza [ES].
• Otorgar de cabeza [ES].

Assentar-se-li el cap

Parèmia: Assentar-se-li el cap - fr. f. fig. fam.

Explicació: Posar seny, enteniment.

Castellà:

• Asentar el juicio [ES].
• Entrar en vereda [ES].
• Sentar la cabeza [ES].

Ase vell, cabestre nou

Parèmia: Ase vell, cabestre nou - refr.

Explicació: Ho diuen a un vell que es casa amb una jove.

Castellà:

• A mulas viejas, cabezales nuevos [ES]. 
• A rocín viejo, cabezada nueva [ES].

Nota: Alzamora (2008) diu que és una incongruència: Mon enteniment camina / i no sap discórrer prou; / ase vell, cabestre nou: / un viduo amb una fadrina. Hi ha diverses versions o variants, com ara A burro vell, cabestre nou.
Localització: Es diu al Matarranya.

Arribar al capdamunt 2

Parèmia: Arribar al capdamunt 2 - fr. f. fig.

Explicació: Alterar-se fins a l'extrem.

Sinònims: Arribar al punt crític.

Arribar al capdamunt 1

Parèmia: Arribar al capdamunt 1 - fr. f. fig.

Explicació: Arribar al lloc més alt.

Sinònims: Fer carrera.

Arrencar-se els cabells del cap

Parèmia: Arrencar-se els cabells del cap - fr. f. fig.

Explicació: Com a acte de desesperació o també de gran penediment.

Nota: Amades (1951), al Refranyer català comentat diu que es fa ressò d'un costum antiquíssim a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gents humils els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells.

Ardiment és cap i principi de moltes virtuts

Parèmia: Ardiment és cap i principi de moltes virtuts - refr.

Nota: Documentat al Tirant lo Blanc.

Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir

Parèmia: Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir - refr. meteor.

Explicació: Pronostica el temps a partir de l'aparició de l'arc de sant Martí.

Sinònims: Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir.

Nota: Documentat a Pons (1993).

Localització: Es diu a Menorca.

Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí

Parèmia: Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí - refr. meteor.

Sinònims: Veg. Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina.

Localització: Es diu a Cadaqués.

Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa

Parèmia: Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa - refr. meteor.

Explicació: Pronostica bon temps.

Nota: Té moltíssimes variants: Arc de sant Martí (o banya de cabra) al capvespre, demà estarem de festa (o vés demà on fan festa, o on seràs demà faràs la festa), Arc de capvespre, es prepara per bon vespre.

Localització: És d'abast general.

Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina

Parèmia: Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina - refr. meteor.

Explicació: Pronostica pluja.

Sinònims: Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí.

Nota: Documentat a Amades (1951).

Aquest cap només barrina

Parèmia: Aquest cap només barrina - refr.

Explicació: Aquesta persona sempre pensa.

Apedaçant s'arriba al Cap d'Any

Parèmia: Apedaçant s'arriba al Cap d'Any - refr.

Explicació: Recomana l'estalvi.

Localització: Es diu a la Vall d'Aran.

Any de naps, pocs maldecaps

Parèmia: Any de naps, pocs maldecaps- refr.

Explicació: Hi haurà una bona collita.

Nota: Documentat a Amades (1951).

Ans, havents i concertants trenquen el cap als estudiants

Parèmia: Ans, havents i concertants trenquen el cap als estudiants - refr.

Nota: És usat pels mateixos estudiants. Ho recull Farnés (1913).

Localització: Sentit a Girona.

Anar-se'n del cap

Parèmia: Anar-se'n del cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Perdre el cap 1.

Anar-se'n de cap

Parèmia: Anar-se'n de cap - fr. f. fig.

Explicació: Dirigir-se directament a un lloc sense pensar.

Anar-se'n cap cot

Parèmia: Anar-se'n cap cot - fr. f.

Explicació: Anar-se'n avergonyit, moix.

Castellà:

• Irse cabizbajo [ES].
• Irse (o Salir) con el rabo entre las piernas [ES].
• Salir con las orejas gachas (o escaldado) [ES].

Sinònims: Anar-se'n amb la cua entre cames (o escuat, o moscat).

Anar-se'n (o Tornar-se'n) amb les mans al cap

Parèmia: Anar-se'n (o Tornar-se'n) amb les mans al cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Sortir-ne amb les mans al cap.

Anar-se-li'n del cap

Parèmia: Anar-se-li'n del cap - fr. f. fig.

Explicació: Oblidar-ho, esborrar-se-li de la memòria.

Castellà:

• Írsele (algo) de la cabeza [ES].
• Llevársele (alguna cosa) el viento [ES].
• Olvidar (algo) [ES].

Sinònims:  

• Anar-se-li'n (o Fugir-li) de la barretina.
• Caure de la memòria (o en l'oblit).
• Deixar (o posar) en l'oblit.
• Emportar-s'ho el vent.
• Fugir-l'hi del cap.

Anar-se-l'hi el cap

Parèmia: Anar-se-l'hi el cap - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-li el cap entorn

Parèmia: Anar-li el cap entorn - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-li el cap enfora

Parèmia: Anar-li el cap enfora - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Rodar-li el cap 1.

Anar-l'hi el cap

Parèmia: Anar-l'hi el cap - fr. f. fig.

Explicació: Anar-l'hi la vida.

Castellà: Jugarse la cabeza (o el cuello) en algo [ES].

Anar-hi de cap

Parèmia: Anar-hi de cap - fr. f.

Explicació: Estar-hi abocat, predestinat; no meditar les coses i fer-les irreflexivament.

Nota: Martí i Adell (1987): Anar de cap com a sinònim d'Anar de cul, que crec que és castellanisme, de Ir de cabeza (o de mal en peor). Miravitlles (1989) el tracta de castellanisme per Anar de corcoll (o a la desfeta), A cada bugada es perd un llençol.