Bon cabal per a un pobre home!

Parèmia: Bon cabal per a un pobre home! - interj.

Explicació: Es diu parlant d'una noia poc treballadora.

Localització: Es diu a Olot.

Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any

Parèmia: Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any - refr.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix

Parèmia: Bleda vol dir encantada i freda; juliverd, cap verd, i marduix, cap fluix - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys de les dones.

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Parèmia: Blat ajagut alça el cap de l'amo - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del pagès.

Bernat, Bernat, pega't al cap!

Parèmia: Bernat, Bernat, pega't al cap! - interj.

Localització: Es diu al Matarranya.

Batre el cap per les parets

Parèmia: Batre el cap per les parets - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Tirar-se de cap contra (o a) les parets.

Localització: Es diu a Falset.

Barra de cap i dona d'esquena

Parèmia: Barra de cap i dona d'esquena - refr.

Sinònims: Pedra de través i i dona de ventre aguanten un temple.

Nota: Recollit per Camps i Mercadal a Refranys (Folklore Menorquí) .

Localització: Es diu a Menorca.

Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes

Parèmia: Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes - refr.

Explicació:: Dita tòpica.

Banya de cabra al capvespre, d'aigua en serem festa

Parèmia: Banya de cabra al capvespre, d'aigua en serem festa - refr. meteor.

Explicació: Senyal de pluja.


Nota: La banya de cabra és l'arc de sant Martí incomplet, que no tanca.

Localització: Es diu a Menorca.

Bandera vella, honra de capità

Parèmia: Bandera vella, honra de capità - refr.

Explicació: Es diu per justificar l'ús de coses velles.

Castellà: Bandera vieja, honra a quienes la llevan [ES].

Altres llengües:

• IT: Bandiera vecchia fa onore al capitano.

Ballar-l'hi pel cap

Parèmia: Ballar-l'hi pel cap - fr. f. fig.

Explicació: Recordar-ho vagament, tenir-ne reminiscències.

Castellà: Rondarle algo por la cabeza [ES].

Sinònims:  

• Recordar-ho vagament.
• Tenir idea.
• Voltar-l'hi pel cap.

Ballar de capoll 4

Parèmia: Ballar de capoll 4 - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Anar (de) cap per avall.

Ballar de capoll 3

Parèmia: Ballar de capoll 3 - fr. f. fig.

Explicació: Atrafegar-se.

Sinònims: Anar de bòlit (o de cul o de cucurulla).

Ballar de capoll 2

Parèmia: Ballar de capoll 2 - fr. f. fig. fam.

Explicació: Arruïnar-se.

Castellà: Ir de cabeza abajo [ES].

Sinònims:  

• Acabar els anissos (o els torrons, o els calés).
• Aixecar-se amb la bomba.
• Anar a mal borràs (o a la misèria, o amb una mà al davant i l'altra al darrere, o de corcoll, o de cul per terra).
• Deixar-hi les ungles (o els ossos, o les dents).
• Donar els tres cops de cul.
• Eixugar-se la butxaca.
• Estar a l'escapça 2.
• Estar escurat.
• Fer-se pobre.
• Fer-se'n l'estella (o set pedres).
• No tenir ni cinc.
• Perdre-hi bous i esquelles (o la camisa, o dents i queixals).
• Quedar escurat (o amb la camisa a l'esquena, o com un jonc de fulles, o en pilotes, o pelat, o plomat, o sense ni cinc).
• Quedar-se a l'escapça 1 (o al mig del carrer, o pelat).
• Veg. tb. Sortir-se'n amb les mans al cap.

Ballar de capoll 1

Parèmia: Ballar de capoll 1 - fr. f.

Explicació: Girar un objecte al revés de com ho hauria de fer.

Baixar els fums del cap

Parèmia: Baixar els fums del cap - fr. f. ant.

Nota: Del llibre Aforismes per conservar la memòria, d'Arnau de Vilanova. L'expressió és una imatge realment exacta de la sensació que es té quan no es recorda algun fet per molt esforç que s'hi esmerci.

Badar-li el cap

Parèmia: Badar-li el cap- fr. f.

Sinònims: Veg. Obrir-li el cap.

Assentir amb el cap

Parèmia: Assentir amb el cap - fr. f.

Explicació: Dir que sí amb el moviment del cap.

Castellà:

• Asentir con la cabeza [ES].
• Otorgar de cabeza [ES].

Assentar-se-li el cap

Parèmia: Assentar-se-li el cap - fr. f. fig. fam.

Explicació: Posar seny, enteniment.

Castellà:

• Asentar el juicio [ES].
• Entrar en vereda [ES].
• Sentar la cabeza [ES].

Ase vell, cabestre nou

Parèmia: Ase vell, cabestre nou - refr.

Explicació: Ho diuen a un vell que es casa amb una jove.

Castellà:

• A mulas viejas, cabezales nuevos [ES]. 
• A rocín viejo, cabezada nueva [ES].

Nota: Alzamora (2008) diu que és una incongruència: Mon enteniment camina / i no sap discórrer prou; / ase vell, cabestre nou: / un viduo amb una fadrina. Hi ha diverses versions o variants, com ara A burro vell, cabestre nou.
Localització: Es diu al Matarranya.

Arribar al capdamunt 2

Parèmia: Arribar al capdamunt 2 - fr. f. fig.

Explicació: Alterar-se fins a l'extrem.

Sinònims: Arribar al punt crític.

Arribar al capdamunt 1

Parèmia: Arribar al capdamunt 1 - fr. f. fig.

Explicació: Arribar al lloc més alt.

Sinònims: Fer carrera.

Arrencar-se els cabells del cap

Parèmia: Arrencar-se els cabells del cap - fr. f. fig.

Explicació: Com a acte de desesperació o també de gran penediment.

Nota: Amades (1951), al Refranyer català comentat diu que es fa ressò d'un costum antiquíssim a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gents humils els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells.

Ardiment és cap i principi de moltes virtuts

Parèmia: Ardiment és cap i principi de moltes virtuts - refr.

Nota: Documentat al Tirant lo Blanc.

Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir

Parèmia: Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir - refr. meteor.

Explicació: Pronostica el temps a partir de l'aparició de l'arc de sant Martí.

Sinònims: Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir.

Nota: Documentat a Pons (1993).

Localització: Es diu a Menorca.