Bóta buidada no té caputxí

Parèmia: Bóta buidada no té caputxí - refr.

Nota: Recollit per Camps i Mercadal a Refranys. Folklore Menorquí.

Localització: Es diu a Menorca.

Bons canonges i mal capítol

Parèmia: Bons canonges i mal capítol - refr.

Explicació: Es diu al·ludint als membres d'una corporació que manifesten en comú opinions diferents de les que manifesta cadascú d'ells en privat.

Bona dona, mal cap

Parèmia: Bona dona, mal cap - refr.

Altres llengües:

• FR: Bonne femme, mauvaise tête.

Bon vi fa mal (de) cap

Parèmia: Bon vi fa mal (de) cap - refr.

Castellà: El buen vino hace mala cabeza [ES].

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del menjar i del beure.

Bon capell fa bon frare

Parèmia: Bon capell fa bon frare - refr.

Explicació: La bona aparença exterior dóna importància a la persona.

Localització: Es diu a Menorca.

Bon cap, bona tanda

Parèmia: Bon cap, bona tanda - refr.

Nota: Recollit per Martí Gadea (1891).

Localització: Es diu al País Valencià.

Bon cap per portar perruca

Parèmia: Bon cap per portar perruca - refr.

Sinònims: Veg. Bon cap per a pom d'escala.

Altres llengües: 

• PT: Bôa caixa de Oculos de Fulano.

Bon cap per a pom de barana

Parèmia: Bon cap per a pom de barana - refr.

Sinònims: Veg. Bon cap per a pom d'escala.

Altres llengües: 

• PT: Bôa caixa de Oculos de Fulano.

Bon cap per a pom d'escala

Parèmia: Bon cap per a pom d'escala - refr.

Explicació: Es diu de qui manifesta tenir el cap sense senderi o seny.


Sinònims:  

• Bon cap per a pom de barana.
• Bon cap per a portar perruca.
• Tenir un cap que pot servir de pom d'escala.

Altres llengües:

• PT: Bôa caixa de Oculos de Fulano.

Bon cabal per a un pobre home!

Parèmia: Bon cabal per a un pobre home! - interj.

Explicació: Es diu parlant d'una noia poc treballadora.

Localització: Es diu a Olot.

Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any

Parèmia: Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any - refr.

Nota: Documentat a Amades (1950).

Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix

Parèmia: Bleda vol dir encantada i freda; juliverd, cap verd, i marduix, cap fluix - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys de les dones.

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Parèmia: Blat ajagut alça el cap de l'amo - refr.

Nota: Documentat a Amades (1951), com a Refranys del pagès.

Bernat, Bernat, pega't al cap!

Parèmia: Bernat, Bernat, pega't al cap! - interj.

Localització: Es diu al Matarranya.

Batre el cap per les parets

Parèmia: Batre el cap per les parets - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Tirar-se de cap contra (o a) les parets.

Localització: Es diu a Falset.

Barra de cap i dona d'esquena

Parèmia: Barra de cap i dona d'esquena - refr.

Sinònims: Pedra de través i i dona de ventre aguanten un temple.

Nota: Recollit per Camps i Mercadal a Refranys (Folklore Menorquí) .

Localització: Es diu a Menorca.

Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes

Parèmia: Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes - refr.

Explicació:: Dita tòpica.

Banya de cabra al capvespre, d'aigua en serem festa

Parèmia: Banya de cabra al capvespre, d'aigua en serem festa - refr. meteor.

Explicació: Senyal de pluja.


Nota: La banya de cabra és l'arc de sant Martí incomplet, que no tanca.

Localització: Es diu a Menorca.

Bandera vella, honra de capità

Parèmia: Bandera vella, honra de capità - refr.

Explicació: Es diu per justificar l'ús de coses velles.

Castellà: Bandera vieja, honra a quienes la llevan [ES].

Altres llengües:

• IT: Bandiera vecchia fa onore al capitano.

Ballar-l'hi pel cap

Parèmia: Ballar-l'hi pel cap - fr. f. fig.

Explicació: Recordar-ho vagament, tenir-ne reminiscències.

Castellà: Rondarle algo por la cabeza [ES].

Sinònims:  

• Recordar-ho vagament.
• Tenir idea.
• Voltar-l'hi pel cap.

Ballar de capoll 4

Parèmia: Ballar de capoll 4 - fr. f. fig.

Sinònims: Veg. Anar (de) cap per avall.

Ballar de capoll 3

Parèmia: Ballar de capoll 3 - fr. f. fig.

Explicació: Atrafegar-se.

Sinònims: Anar de bòlit (o de cul o de cucurulla).

Ballar de capoll 2

Parèmia: Ballar de capoll 2 - fr. f. fig. fam.

Explicació: Arruïnar-se.

Castellà: Ir de cabeza abajo [ES].

Sinònims:  

• Acabar els anissos (o els torrons, o els calés).
• Aixecar-se amb la bomba.
• Anar a mal borràs (o a la misèria, o amb una mà al davant i l'altra al darrere, o de corcoll, o de cul per terra).
• Deixar-hi les ungles (o els ossos, o les dents).
• Donar els tres cops de cul.
• Eixugar-se la butxaca.
• Estar a l'escapça 2.
• Estar escurat.
• Fer-se pobre.
• Fer-se'n l'estella (o set pedres).
• No tenir ni cinc.
• Perdre-hi bous i esquelles (o la camisa, o dents i queixals).
• Quedar escurat (o amb la camisa a l'esquena, o com un jonc de fulles, o en pilotes, o pelat, o plomat, o sense ni cinc).
• Quedar-se a l'escapça 1 (o al mig del carrer, o pelat).
• Veg. tb. Sortir-se'n amb les mans al cap.

Ballar de capoll 1

Parèmia: Ballar de capoll 1 - fr. f.

Explicació: Girar un objecte al revés de com ho hauria de fer.

Baixar els fums del cap

Parèmia: Baixar els fums del cap - fr. f. ant.

Nota: Del llibre Aforismes per conservar la memòria, d'Arnau de Vilanova. L'expressió és una imatge realment exacta de la sensació que es té quan no es recorda algun fet per molt esforç que s'hi esmerci.