dilluns, 17 de juny de 2013

Anar de cap a caiguda

Parèmia: Anar de cap a caiguda - fr. f. fig.

Explicació: Anar en decadència en els béns, fortuna o salut.

Castellà:  
  • Andar (o Ir) de capa caída [ES].
  • Ir cabeza abajo (o de caída, o de rota) [ES].
Sinònims: Anar a (o de) mal borràs | De cul per terra.

Nota: Sembla que s'ha malinterpretat com Anar de capa caiguda*. Ho apunta Farnés (1993), inspirat en el diccionari d'Escrig-Llombart (1887-1891). És una explicació força plausible. Posteriorment també ho ha defensat i argumentat Eugeni S. Reig.



2 comentaris:

Munsa86 ha dit...

Avui he entrat en un debat amb un amic sobre l'expressió "anar de cap a caiguda" i en castellà "ir de capa caída". M'ha semblat que té més sentit en català el simbolisme.
Ens preguntem si "ir de capa caída" ve del català i només s'ha traduït caiguda.
Ens podríeu aclarir el dubte?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

La "capa caída" també ha fet forat de fa temps dins la fraseologia catalana. Fins i tot Amades s'empesca una explicació etimològica de l'origen de la frase!

Jo també trobo molt plausible que l'origen sigui "de cap a caiguda".